Des de l’empordanet

Candelera i candeles

«El dijous passat, 2 de febrer, l’Església va celebrar la festa de la Candelera, festa a Castelló d’Empúries, que ens marcava la fi del temps de Nadal i Epifania».

Mossèn Josep Taberner

Mossèn Josep Taberner

El dijous passat, 2 de febrer, l’Església va celebrar la festa de la Candelera, festa a Castelló d’Empúries, que ens marcava la fi del temps de Nadal i Epifania. La Candelera és la festa de la presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem i, alhora, la celebració de la purificació de Maria. S’escau al cap de quaranta dies de Nadal.

La tradició jueva, i la cristiana fins fa setanta anys, reclamava que les mares quan havien tingut un fill estiguessin quaranta dies a casa seva, i passats els dies anessin al Temple (els cristians a la parròquia) a fer la purificació de la mare. Hi anaven amb el fill que havia nascut i encenien un ciri, una candela, davant del mossèn, que feia una pregària d’acció de gràcies.

Per tant, els de la meva generació, hem estat batejats sense que la mare estigués present a l’església en el moment del nostre baptisme. Per sort les coses han canviat molt: ja no creiem que el part sigui una impuresa per a la mare, sinó tot el contrari, quasi sempre és una benedicció la maternitat, i el baptisme, normalment, no s’administra en els primers dies després del naixement.

Ara, quan celebrem la Candelera, recordem l’entrada de Jesús amb els seus pares al Temple de Jerusalem, on el vell Simeó va beneir-los i va fer aquesta pregària davant Déu: «Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions». (Lc 2, 30-32). La llum simbolitza la vida, la felicitat, la prosperitat i també va esdevenir símbol d’immortalitat.

Per als cristians, la llum es converteix en símbol de la presència divina i de la salvació. Per tant, no és gens estrany que la llum sigui l’atribut de moltes divinitats. Segons l’evangeli de Joan, Jesús va dir d’ell mateix: «Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida». (Jo 8, 12).

El significat de la llum també és present en l’ús de les candeles en els temples. També hi ha el costum de deixar el foc encès davant els monuments al soldat desconegut, monuments amb els quals recordem els que han perdut la vida a les guerres.

La festa de la Candelera està quasi al mig del temps d’hivern; per això la dita «Si la Candelera riu, el fred és viu; si la Candelera plora, el fred és fora; però tant si riu com si plora, mig hivern és fora».

Fa quinze dies us explicava en aquest mateix Setmanari («Lliçons d’Auschwitz») que a mitjan gener havíem portat material elèctric i de subministrament d’aigua a Cracòvia per fer-lo arribar a Ucraïna. Aquells dies la Katy, una voluntària de la nostra Associació (Amb les teves mans) ens va fer una demanda sorprenent: Necessitem urgentment espelmes!

No ens ho crèiem, que en ple segle XXI la demanda més urgent fos aquesta; resulta que la meitat dels habitants d’Ucraïna viuen sense electricitat. I no ens demanen plaques solars o generadors, sinó espelmes.

Des de l’Associació, ens hem posat ràpidament a organitzar una campanya d’emergència de recollida d’espelmes, sobretot entre les escoles a on tenim accés, i en algunes poblacions que el mateix ajuntament s’hi ha bolcat. Sota el lema «Que la claror de les nostres espelmes ajudi els nens i nenes d’Ucraïna» expliquem, d’una manera especial als infants, que allà les nits són més llargues i la guerra ha deixat les llars i les escoles sense llum. Hem de portar aquesta llum a Ucraïna. Per a nosaltres és un no res, i per a ells és tot un món.

La campanya, en un principi, va de la setmana passada a final de març; a final de març, un parell de voluntaris portarà les espelmes a Cracòvia, i sobretot aniran destinades a cinc orfenats d’Ucraïna, on s’allotgen uns quatre-cents cinquanta infants i joves que han hagut d’abandonar la seva casa o han perdut la família en la guerra.

Sé que una empresa de l’Alt Empordà acaba d’enviar dos palets de llantions a Ucraïna, a partir de la petició d’una dona ucraïnesa. Tot gest de generositat és d’aplaudir. Qui no vulgui comprar espelmes, o no sàpiga on portar-les, pot fer-nos un Bizum al 00779 de l’Associació Amb les teves mans.

Que la llum, ni que sigui d’una candela, il·lumini les tenebres de la guerra.