Estem «estupendus»

Abans dèiem que les fulles del calendari queien massa de pressa, ara diríem que les xarxes socials en recorden que els anys passen i que el sac de records està cada cop més ple. Augmentem les desenes i notem que ens comença a fer mal l’esquena, que els pocs cabells es tornen blancs, la panxa es fa rodona i que hem d’allargar els braços per llegir.

I nosaltres, que sovint ens capfiquem amb la situació, quan en parlem amb els amics i companys, el comentari sol ser unànime: «Si estàs estupend» –tot i que en realitat, en la forma masculina, tothom utilitza el castellanisme: «estupendu»–.

I ens autoanalitzem i creiem que potser sí que no n’hi ha per tant, i que no som tan diferents de quan érem joves.

Que continuem portant els mateixos texans, utilitzem la mateixa marca d’ulleres de sol, samarretes estampades, gorres, anem al gimnàs o juguem a pàdel. Que també som capaços de navegar per internet, programar la televisió i remenar un telèfon mòbil.

Però, aquest pensament ens fa caure en el parany de pensar que això ens assimila als joves d’avui i no és així.

Ells ens veuen tan grans o fins i tot vells, com nosaltres vèiem, a la seva edat, els nostres pares i els seus amics.

És cert que els temps han canviat, que la situació personal dels nostres ancestres va ser molt pitjor que la nostra i que entre ells i nosaltres hi va haver un salt de mentalitat molt gran.

Però, segur que ells també devien pensar, com nosaltres ara, que feien el mateix que quan eren joves, vestien igual i escoltaven la mateixa música.

No ens enganyem, certament nosaltres som els mateixos, però la societat, els costums i les modes dels joves, han evolucionat, com ha de ser.

Nosaltres estem estàtics i la vida fa el seu camí.

Però, de la mateixa manera que no ens hem d’enganyar, també hem de ser conscients de la sort que tenim de fer anys, de l’experiència adquirida i que, cadascú amb les seves circumstàncies, puguem gaudir d’una relativa salut, tenir un mínim de comoditats i de poder explicar-ho.

Però, sobretot, la sort de tenir al costat gent tan meravellosa, com aquests que, carregats de sinceritat, pensen, amb afecte, que ja som com uns avis i d’altres que, carregats d’amabilitat, et diuen que estàs «estupendu».