Comprar un llibre a Roses és ja una quimera. Al llarg dels últims anys, han anat tancant les poques llibreries i quioscos que quedaven al poble. De fet, una de les últimes ha estat la llibreria Galindaines que, arran d’una merescudíssima jubilació, va tancar el mes passat. Les llibreries són espais culturals que revitalitzen allà on són i esdevenen punts oberts i lliures al coneixement i la informació. Són elements imprescindibles en societats tan complexes com la nostra. La Galindaines era un d’aquests llocs on t’esperaven sempre amb un somriure, atentes i preparades per ajudar-te a trobar el que necessitaves. Era un bon exemple del que significa el comerç de proximitat i que ara es veu amenaçat per les grans plataformes del comerç digital. Si bé és cert que les botigues en línia són alternatives molt còmodes i que durant la pandèmia van ser un recurs imprescindible per a moltes persones, la gran quantitat de plataformes que omplen diàriament els carrers amb les seves furgonetes repletes de caixes posen en evidència una nova realitat. Per sort, encara queda la Mas Blanch, que es manté en peu preservant un dels grans plaers terrenals que és comprar un periòdic en paper per posteriorment fer un cafè amb calma.
Un poble sense llibreries serà sempre un lloc ombrívol i mancat d’esperances perquè voldrà dir que hi haurà una generació que creixerà sense tenir a prop un dels espais que més nodreix l’ànima. No existeix una sensació de felicitat més poderosa com la de triar, olorar, tocar, remenar i regalar o que et regalin un llibre. Hi haurà una generació en risc de no poder deixar-se aconsellar per l’habilitat d’un llibreter o llibretera, amb qui pots compartir les teves aspiracions lectores. Per això cal preservar-les, comprant-hi i donant-los el reconeixement que es mereixen. En altres llocs han nascut iniciatives ciutadanes per obrir llibreries de barri i estan lluitant contra totes les dificultats, també per les crisis editorials o els problemes logístics i de distribució. No és fàcil ni els temps acompanyen, però no per això deixarem de cridar als quatre vents que una societat que perd llibreries, sempre corre el risc de perdre un bri de llum entre tanta foscor.
