Tramuntanades

Què està passant?

«Després de més de 10 anys d’amagar el cap sota l’ala i no voler veure que estàvem anant sense frens en una baixada estrepitosa, les coses es comencen a plantejar en veu alta».

Maria Crehuet

Maria Crehuet

Després de més de 10 anys d’amagar el cap sota l’ala i no voler veure que estàvem anant sense frens en una baixada estrepitosa, de rebutjar segons quins plantejaments de revisió del sistema econòmic que formula un creixement infinit en un planeta finit, de maleir segons quines paraules com la de decreixement, etc., ara, suposo que davant l’evidència, les coses es comencen a plantejar en veu alta.

Impensable era, no fa pas tant, que un diari d’àmplia tirada tragués un reportatge d’una pàgina sencera amb aquest titular: «Per què comprem coses que no necessitem»; o s’expliqués l’existència del «rellotge de l’apocalipsi» que és una representació gràfica de com estem de prop de la destrucció del planeta per culpa de les tecnologies creades per l’ésser humà i que es va posar en marxa el 1947 de la mà d’un grup de científics entre els quals hi havia Albert Einstein; o el resultat de l’estudi d’uns científics que diuen que el nucli de la Terra frena i inverteix el seu gir; o... Totes aquestes notícies no s’haurien considerat d’interès general i no haurien traspassat el llindar de les revistes científiques corresponents. I no tot el que està passant és culpa de la guerra d’Ucraïna, que només pot haver accelerat un problema que fa temps que es cou a foc lent.

I segurament tampoc, qualsevol altre dia de gener amb temperatures ratllant els zero graus i una rispa que tallava la cara, no s’haurien aplegat una trentena de persones, a les 7 del vespre, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran per escoltar les explicacions de l’Antonio Turiel sobre la realitat de l’esgotament de les matèries primeres que usem, o, més ben dit, de les quals hem abusat fins ara, i que ens portarà a un decreixement inevitable, sigui aquest decreixement voluntari o obligat.

L’Antonio Turiel és llicenciat en Física i Matemàtiques, Dr. en Física teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid i investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. Nascut a León viu a Figueres des de fa 20 anys i en fa més de 10 que explica, amb dades, com estem de prop del precipici, si no canviem d’actitud i d’hàbits. Però durant tots aquests anys en Turiel ha estat vilipendiat i acusat de catastrofista, en el millor dels casos. Ara, no obstant això, tothom li demana de fer xerrades i explicacions... al senat, en seus parlamentàries diverses, en locals socials variats, a ràdios o a platós de programes més que populars. Què està passant?