Lliçons d’Auschwitz

Passades les festes de Nadal-Epifania m’he pres uns dies de vacances, i amb dues persones més vaig anar, en un vol des de l’aeroport de Girona, a Cracòvia (Polònia), on he coincidit per un parell de dies amb altres membres de l’Associació Amb les teves mans, que per carretera han portat tot de material per a Ucraïna.

És ja el tercer viatge que fem amb la nostra furgoneta per portar material a Ucraïna; aquesta vegada quatre generadors de llum, dipòsits d’aigua i material sanitari, que una ONG i el Servei de Salut Integrat del Baix Empordà ens ha donat. Aquesta vegada l’hem deixat en un magatzem a Cracòvia, i una associació d’allà el fa arribar a dins d’Ucraïna.

A més de visitar la ciutat vella, el barri de Kazimierz (barri jueu) i el gueto que els nazis van construir a l’altre costat del riu Vístula, hem tingut ocasió de fer dos viatges a fora de la ciutat: un primer a Czestochowa, a venerar la Jasna Gora (la Mare de Déu negra) tan apreciada per tots els polonesos, i d’una manera especial pel papa Joan Pau II. Vam tenir ocasió de celebrar missa en una capella de la basílica, amb una emoció especial.

L’altre viatge, amb tot el grup, he visitat el camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, el camp de concentració més terrorífic del segle XX. Va ser des del 1939, amb la invasió de Polònia, que els nazis van construir tot un conjunt de camps de concentració, d’experimentació mèdica i d’extermini en massa de presoners. Entre 1940 i 1945 hi van ser assassinades un milió tres-centes mil persones, el 90% jueus, considerat el símbol del genocidi jueu, la Xoà.

Gela el cor veure la porta d’entrada al camp, amb el rètol «Arbeit macht frei» (El treball us fa lliures), quan sabem que és l’esclavatge, la tortura, els experiments mèdics, la fam i les cambres de gas el que esperen a tots els qui passen per sota d’aquest irònic cartell.

Entre els internats a Auschwitz-Birkenau hi ha símbols com Anna Frank (tot i que va morir a Bergen-Belsen) o el pare Maksymilian Maria Kolbe, que hi va morir oferint-se de voluntari per salvar un pare de família. També a Auschwitz II hi va morir a les cambres de gas la religiosa Edith Stein, d’origen jueu. Elie Wiesel va sobreviure i va escriure sobre les seves experiències als camps d’extermini. També va ser supervivent el químic Primo Levi, qui en acabar la Segona Guerra Mundial va escriure una trilogia sobre Auschwitz.

En la visita a Auschwitz I, hi vam coincidir amb un bon grup de joves, possiblement estudiants d’un institut d’Israel, tots ells amb la quipà al cap. Vaig posar-me a la seva pell i vaig entendre les seves cares d’angoixa i sofriment.

En el mòdul quatre del camp d’Auschwitz I, en entrar, hi ha un cartell amb aquesta frase de George Santayana: «Aquells que no recorden el passat, estan condemnats a repetir-lo». Una frase ben coneguda i que sovint la fem nostra amb un «Mai més!».

Armand Puig, exdegà de la Facutat de Teologia de Barcelona, a la pregunta: És possible creure en Déu després d’Auschwitz?, respon: «Auschwitz és el fracàs de la civilització europea, és el preu que l’home paga per una llibertat, que en aquest cas, és assassina».

Com a president de l’Associació Amb les teves mans, que hem treballat amb els refugiats sirians a Grècia, i que ara estem treballant amb els emigrants subsaharians al Marroc, amb el poble de Gàmbia i també, des del març passat amb el poble d’Ucraïna, tinc la convicció que poc hem après del passat... i que lamentablement estem condemnats a repetir-lo.

Les morts al desert, els cadàvers enmig del Mediterrani, els morts a les ciutats ucraïneses, i tantes altres guerres, em fan recordar aquella dita llatina: «Homo, homini lupus» (l’home és un llop per als altres homes). La lliçó que em dona Auschwitz és que aquella història no és una història del passat superada, sinó que ens hauria de fer reflexionar o alertar sobre la precarietat de la democràcia i el perill dels fonamentalismes que ens assetgen.

Si teniu oportunitat llegiu Amb els ulls d’una nena de dotze anys, de Janina Hescheles (Riurau editors, BCN, 2012), una noia jueva del gueto de Lviv, en aquell temps ciutat polonesa, i ara dins d’Ucraïna. Els qui la van alliberar li van donar una llibreta i un bolígraf i li van demanar que escrivís les seves reflexions. Tan interessant com el Diari d’Anna Frank.

M’esfereeix que en ple segle XXI, des d’Ucraïna, ens demanin candeles per il·luminar les llargues i fredes nits de més de la meitat dels seus habitants, que estan sense energia elèctrica.