Roses

Salvador Dalí i els aerogeneradors gegants

"El paisatge dalinià del nord de l’Empordà serà prostituït per uns interessos especulatius i amb l’excusa, molt poc fonamentada, de produir energia eòlica"

Jordi Ponjoan, vicepresident de l'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí

Dimarts vaig tornar, després de molts anys, el Teatre Museu Dalí de Figueres.

No és gens estrany que sigui el segon museu en nombre de visitants de tot Catalunya. Estava ple de gom a gom! Hi havia catalans, espanyols, francesos, russos, americans, i japonesos. Dalí ha fet de l’Empordà un escenari pictòric de referència internacional.

El cap de Creus és avui, sense cap mena de dubte, un paisatge mític, no només per als gironins, sinó per a tots els ciutadans del món.

Al llarg de tota la visita no em vaig poder treure del cap la idea de l’impacte terrible, monstruós, i vulgar que tindrà per l’entorn del nord de l’Empordà un macro parc eòlic marí.

Molts artistes, com Mascort, Gimeno, Fuster, Hereu, i Roura, entre altres, han representat, dibuixat i pintat la Costa Brava nord des del cap de Creus fins al cap de Begur amb la mateixa passió i encert, però potser ningú ha transcendit tan internacionalment com ho ha fet el mestre Salvador Dalí.

El paisatge dalinià del nord de l’Empordà serà prostituït per uns interessos especulatius i amb l’excusa, molt poc fonamentada, de produir energia eòlica.

La mateixa sensació ens produirà a la vista quan s’inauguri a cala Montjoi l’espai gastronòmic del Bulli de Ferran Adrià. La perversió de construir uns gegants al mig del mar, amenaçant aquest temple sagrat de la gastronomia amb prestigi internacional que ha creat el reconegut xef al cap de Creus, serà un sacrilegi imperdonable.

Igualment, podríem esmentar l’efecte negatiu del macro polígon eòlic marí en el paisatge que recullen les primeres fotografies de la Costa Brava de Fargnoli i que expliquen amb imatges, en blanc i negre , la destrucció de la bellesa del paisatge del mar de l’Empordà des de fa prop d’un segle.

Si es construeix aquest macro parc eòlic marí, res no serà el mateix i la deixadesa i complicitat de l’administració de la Generalitat de Catalunya davant la decisió de destruir un dels entorns naturals més màgics, meravellosos, i de prestigi internacional de Catalunya serà imperdonable.

Moltes vegades han de venir veus de fora del país, per recordar els nostres tresors naturals i els nostres signes d’identitat més valuosos.

Salvem la badia de Roses i Pals d’aquest macro projecte nefast, especulatiu i enganyós!