Tramuntanades

El cor

«El meu cor no és només meu» deia, en una entrevista, la neurocientífica Nazareth Castellanos, llicenciada en Física Teòrica i doctora en Neurociència per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid»

Maria Crehuet

Maria Crehuet

«El meu cor no és només meu» deia, en una entrevista, la neurocientífica Nazareth Castellanos, llicenciada en Física Teòrica i doctora en Neurociència per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha passat més de vint anys investigant l’activitat del cervell en centres com el King’s College de Londres i l’Institut Max Planck d’Alemanya, i és directora d’investigació del laboratori Nirakara i càtedra extraordinària de Mindfulness i ciències cognitives de la Universitat Complutense de Madrid. L’entrevista era arran de la publicació del seu nou llibre: Neurociencia del cuerpo. Como el organismo esculpe el cerebro. Ja n’ha publicat un parell més, de llibres, Alicia y el cerebro maravilloso i El espejo del cerebro. I quan l’entrevistador li pregunta per què escriu els llibres, la seva resposta és que considera una pena que descobriments científics tan importants i que afecten la vida, la salut i el benestar de les persones, es quedin presoners del llenguatge acadèmic que només entenen un reduït nombre d’individus, i és per això que investiga i compara, també la filosofia oriental i l’àmbit de l’espiritualitat enfrontant-los a dogmes cientistes dualistes que separen ment i cos. D’aquesta manera, s’està demostrant el vincle existent entre el cervell i altres parts corporals, com el cor i els intestins.

I anant a la frase que encapçala l’article, comentava aquesta científica, que s’ha pogut demostrar com els cossos interactuen amb l’entorn en el qual estan i es belluguen, creant unes sinergies que a vegades ens passen desapercebudes pel que fa a la consciència. Per això considera que hem de ser amables amb el propi cos, per exemple, menjant i bevent correctament i amb moderació, ja que això afecta el funcionament del cervell. I cal saber que, quan parlem amb una altra persona, no només ens comuniquem via paraules i cervell, sinó també via cos, amb la mirada, la postura, els moviments, l’empatia... i el cor!, que sembla que és capaç de sincronitzar els batecs. La interconnexió és instantània i espontània, per això en un moment donat de l’entrevista li diu a l’entrevistador: «És que el meu cor no és només meu». I comenta que, malgrat la comunicació via internet, pot solucionar moltes coses, la connexió cor-cor no hi pot funcionar.