La Guàrdia Urbana de Figueres i el Rei despullat

Sí, fa mal d'ulls veure agents de la Guàrdia Urbana de Figueres cridant i fent soroll al carrer. Exerceixen un dret fonamental, com és la llibertat d'expressió i el de manifestar-se, però la seva protesta entorn de l'Ajuntament, boicotejant deliberadament l'evolució d'un ple municipal, el màxim òrgan de representació democràtica de la ciutat, fa mal d'ulls, sí.

Faran bé les dues parts, funcionaris públics pagats amb diners de tots, i representants polítics, escollits per a governar, en seure i dialogar. Cal saber si les reivindicacions són justes i si s'ajusten a dret. En cap cas poden estar fora de la normalitat. Els manifestants han de situar les seves reivindicacions en el nivell real de la capacitat econòmica d'un ajuntament que ha invertit molts diners a satisfer reivindicacions anteriors i, també, en actualitzar i engruixir la plantilla de la Guàrdia Urbana.

Voler ser actors actius en el debat de la campanya electoral que ara comença no pot ser, de cap de les maneres, un objectiu d'un cos policial que ha d'estar al servei de tothom, al servei comú, no de cap tendència política.

El Govern té el deure de trobar la solució o dir en veu alta les raons que impedeixen arribar a un acord amb els manifestants. I aquests poden demanar un arbitratge adminitratiu o judicial que digui la seva.

La Guàrdia Urbana té l'obligació de continuar treballant com ho ha fet fins ara, exercint també l'autocrítica, perquè abans d'exigir cal revisar la feina feta. I durant quinze dies, dues setmanes senceres, també ha fet molt mal d'ulls veure un rètol, ben bé just davant de la comissaria de l'avinguda Salvador Dalí, que indicava que el carrer Sant Llàtzer estava tallat per obres, quan en realitat es va reobrir al trànsit dos dies abans de Nadal. I tots els agents en actiu hi han passat per davant, dia sí, i dia també. I és la seva competència evitar situacions com aquesta que generen desconfiança en el ciutadà. I més quan aquesta anècdota pot estar tapant serveis excel·lents que gaire mai s'expliquen ni es donen a conèixer, com si fan altres cossos policials d'altres localitats properes.

La Guàrdia Urbana de Figueres, abans dita Policia Local, ha tingut i té agents excel·lents, amb vocació real. Sovint els ciutadans i el mateix Ajuntament no hem estat prou justos en reconèixer trajectòries destacades d'aquest cos. Penso en qui fou el seu intendent en cap, Francesc Rojo, un figuerenc que va jugar un paper fonamental durant els primers anys de la incipient democràcia sorgida després de la Transició. I, recordant l'enyorat Agustí Vehí, només cal esmentar el seu enginy quan deia "hem de ser com el Rei despullat, no han de veure l'uniforme, sinó la persona que hi ha al darrere".

S'acosten moments decisius per al futur de la ciutat. Aviat hi haurà plens municipals que passaran a formar part de la seva història. Animo a les dues parts a evitar una altra situació indesitjada com la d'aquest dilluns. Pel bé de Figueres.