Elogi a la política de proximitat

Que els polítics, el seu comportament o la incapacitat per arribar a grans acords formin part dels principals problemes d’Espanya, diu molt poc de la classe dirigent. Segons el Baròmetre de desembre publicat pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), l’acció política preocupa molt més que l’educació, la seguretat ciutadana, el canvi climàtic o la violència de gènere. Poca broma.

Massa sovint es relaciona la política amb la corrupció, les actituds partidistes o els privilegis, a la vegada que els seus practicants es consideren persones allunyades de la realitat diària d’aquells a qui deuen precisament el seu càrrec. Una visió massa simplista, al meu entendre, però que guanya adeptes i troba noves justificacions periòdicament. Com afirmava temps enrere la catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, Adela Cortina, l’actual política viu d’«atiar els conflictes per treure uns vots». Més que solucions, es busquen confrontacions.

Penso però, que aquesta generalització és injusta. Sobretot, a mesura ens apropem a la nostra quotidianitat. Malgrat que a la política comarcal també s’han incrementat les mostres d’enfrontaments estèrils, haurem de reconèixer que la gran majoria de la nostra particular classe dirigent exerceix el seu paper a base de grans dosis de dedicació i de sacrificis personals. Amb uns recursos humans i econòmics limitats, a diferència d’aquells que ocupen els grans centres de poder, són el primer recurs de la ciutadania. L’exemple més recent ha estat la feina des dels municipis durant una pandèmia que va arribar sense manual d’instruccions.

Comencem un any important per a la política local. El 28 de maig se celebren Eleccions Municipals. Aquell dia es decidirà qui s’afegeix als comiats ja anunciats, qui supera la revalida i qui entra per primera vegada en un escenari que hauria de merèixer, però també guanyar-se, el respecte de tothom. Alea iacta est.