Somriure

El somriure es defineix com l’expressió facial associada a sentiments com l’alegria, la satisfacció o la felicitat. Es diu que quan el somriure és fruit de la cortesia o del fingiment, només es mou la boca, però que si és espontani, es mouen molts més músculs de la cara, com els que estan al costat dels ulls. Llavors, la cara sencera és un somriure.

Quan caminem pels carrers, si som capaços d’observar l’entorn pel qual ens belluguem, i mirem les cares de les persones amb les quals ens creuem, ens adonem de quants pocs somriures s’hi dibuixen en cap d’elles. És més, a vegades, fins i tot, els costa enormement de tornar-te el somriure que els envies. Tanta amargor, dibuixada en moltes cares, m’encongeix l’estómac. Penso en el sofriment que arrosseguen, o la rancúnia, o ves a saber què, que els fa dibuixar una cara agra, crispada, refractària a transformar-se per tornar un somriure; fins i tot, a vegades, agressiva envers el somriure rebut, com si diguessin: com t’atreveixes a somriure?

Soc conscient que a vegades la vida es converteix en un laberint inhòspit del qual no se’n veu la sortida, però es diu –per alguna banda, i m’ho crec perquè m’ha servit més d’una vegada– que tot depèn de l’actitud que agafem davant les adversitats, o davant el que creiem que són adversitats, perquè moltes vegades les situacions que sembla que ens van en contra són només senyals d’advertència que ens estem endinsant per un camí equivocat i que ens toca canviar de direcció. Direu que no és fàcil, que canviar resulta difícil per moltes coses: pels hàbits propis, pels hàbits de les persones amb les quals es viu, pel què diran, per la incertesa del futur... No obstant això, l’univers, el món, la vida mateixa, estan en continu moviment, res és estàtic i és precisament en el canvi on hi ha la bellesa i on podem somriure. Inclús riure. I riure’ns de nosaltres mateixos, de com n’hem estat de beneits entossudint-nos a mantenir una situació que ens era adversa en lloc de mirar com donar-li la volta.

Saber riure, poder somriure és una font de salut indiscutible. Un somriure equival a una colla de paracetamols i no té cap efecte secundari advers. Seria meravellós caminar pels carrers intercanviant somriures amb totes les persones amb les quals ens creuem, conegudes o no, què importa. Un somriure agermana. I com diu un refrany anònim: «Regala avui a un desconegut un dels teus somriures. Pot ser l’únic sol que vegi en tot el dia».