Convivència, civisme i tolerància als carrers

El dissabte passat, gairebé a la mateixa hora, van coincidir tres concentracions de gent en tres punts del centre de Figueres. A la plaça de l’Ajuntament, una concentració de veïns en contra de l’incivisme a la ciutat; a la part baixa de la Rambla, la celebració espontània de la comunitat marroquina per la victòria de la selecció del seu país d’origen en el partit contra Portugal corresponent als quarts de final del Mundial, i davant del Teatre Jardí, la projecció del màping de Nadal. Resultat? Cap incident. I això és notícia? No. Ni ho és, ni ho ha de ser, perquè la convivència entre grups de gent amb reivindicacions, aficions i costums diversos hauria de ser fet habitual en una comarca, l’Alt Empordà, amb el segon percentatge d’habitants amb nacionalitats diferents de l’espanyola més alt de Catalunya.

L’eufòria de la comunitat marroquina per les victòries de la seva selecció de futbol no pot ser considerat com una eufòria aliena als altempordanesos. Perquè, de la mateixa manera que la meitat dels futbolistes de l’equip que ha eliminat Espanya i Portugal han nascut fora del Marroc, molts dels que aquests dies han sortit als carrers per celebrar les victòries han nascut a l’Alt Empordà. Són figuerencs, són rosincs, són empordanesos... Perquè Catalunya ha estat, és i serà mestissa.

Un mestissatge que, segurament, no és una de les característiques de la societat catalana que més agrada a Jordi Pujol. Però, manllevant una de les frases més tòpiques de l’expresident de la Generalitat, «és altempordanès qui viu i treballa a l’Alt Empordà». I els aficionats que la setmana passada van celebrar l’eliminació d’Espanya i de Portugal en mans del Marroc pels carrers són empordanesos. Hagin nascut aquí, com el cas de molts d’ells, o no ho hagin fet. La bona convivència implica dos factors claus: el civisme i la tolerància. L’incivisme no pot ser tolerat i quan es produeixi, sigui qui sigui el seu autor, ha de ser perseguit per la mateixa societat i, si s’escau, per les forces de seguretat. I, al mateix temps, la tolerància és determinant per comprendre que les cultures i els costums diferents dels d’un mateix també mereixen tenir el seu espai en la nostra societat.

{"pollEmbed":{"title":"Et vas alegrar de la vict\u00f2ria del Marroc sobre Espanya?","id":"79700998"}}