De Cal Recader

Ressona una campana franquista

"Avui encara en el campanar major de la Basílica de Santa Maria, de tant en tant, encara hi ressona una campana franquista"

Manel Puig

Manel Puig

A l’article de novembre us relatava alguns dels repics de campana de Castelló d’Empúries avui ja perduts. Precisament la setmana passada, la UNESCO declarava els tocs manuals de campana, juntament amb els raiers, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Això em va fer pensar que avui encara en el campanar major de la Basílica de Santa Maria, de tant en tant, encara hi ressona una campana franquista. Aquesta va ventar per primera vegada el seu so a les dotze del migdia del divendres 4 de febrer de 1940. En el full parroquial del mateix dia s’hi escriu: «... aniversario de la liberación de la villa, será el primer día D. v. de tocar la campana que habéis adquirido con vuestros donativos. Se tocará el Ángelus i luego un gran repique». Fou consagrada just dos dies abans aprofitant els actes de la festa de la Candelera. Els seus padrins foren Adelaida Alonso-Martínez de Fontcoberta i l’alcalde d’aleshores Antoni Ribas Llensa, en representació de la vila, qui cedí l’honor al governador civil de Girona allí present.

Si avui pugeu al campanar major hi trobareu, penjada d’una estructura metàl·lica, aquesta gran campana d’un metre i quaranta-cinc centímetres d’alçada i 3.000 quilos. Entre altre text hi podreu llegir: «Die 2 Februari MDMXL, regente Ecclesiam Dei, Pio Papa XII, diocesim gerundensem antistite Josepho Cartañá, Hispaniae invicto duce, Franco, tempore anniversario liberationis populi a jugo marxista». Hi sobresurten quatre escuts: el del papa, el del bisbe, el de Castelló i el de l’Espanya franquista. Presideix tota aquesta simbologia una imatge de la Verge de la Candelera. També hi ha la inscripció de la foneria on va ser adquirida per subscripció popular: «Fundicion de campanas de Barberí en Olot. Medalla de oro».

Si voleu saber-ne més, us recomano el llibre Campanes i Campaners de Castelló d’Empúries del malaurat Pasqual Ribas. En una de les pàgines hi diu: «A la panxa (de la campana) encarada a llevant, hi ha la Mare de Déu de la Candelera. Des d’aquesta talaia ... És la primera castellonina que veu el sol ixent». Potser estaria bé fer desaparèixer la inscripció que exalta la figura del feixista i alliberar de males companyies a l’estimada Verge de la Candelera.