Dimarts gras

L’Eva més nostrada

«Per això també aquesta vegada ens ha encantat veure i escoltar l’Eva Longoria des d’Instagram dient que la platja de l’Almadrava, des d’on va emetre un missatge, no es troba a Espanya, sinó a Catalunya.»

Lluís Batlle

Lluís Batlle

Per raons de naturalesa historicomelancòliques, solem ser els catalans molt tendents a agrair les mostres de record o afecte dirigides cap a nosaltres. Ens agrada en gran manera que persones rellevants facin d’altaveu del nostre país petit.

Donem molta importància a aquesta mena de detalls. Ens enorgullim molt quan algú, que no ens esperem, parli bé de Catalunya, en ressalta algun tret característic i encara molt més si, de passada, en fa diferenciació d’Espanya. Gairebé se’ns inunden els ulls de llàgrimes cada cop que veiem el vídeo de Pau Casals a l’ONU, la Shakira cantant el Boig per tu o en Bruce Springsteen xampurrejant català entre cançó i cançó.

Per això també aquesta vegada ens ha encantat veure i escoltar l’Eva Longoria des d’Instagram dient que la platja de l’Almadrava, des d’on va emetre un missatge, no es troba a Espanya, sinó a Catalunya.

No en tinc ni idea, però imagino que cal agrair gran part del missatge del vídeo al xofer o a la cort que la deu acompanyar contínuament en el seu periple empordanès, segurament recordant-li cada dia i a totes hores que aquest tros de la pell de brau que trepitja té una idiosincràsia diferent de la resta. Si no, no s’entén.

Eva Longoria fa uns mesos que viu per les nostres contrades mentre realitza el rodatge de Land of women, una sèrie d’Apple TV. Aquesta dona no està tan sonada com el personatge que la va catapultar a la fama en la sèrie Dones desesperades, de manera que per molt vi que acompanyés les seves xefles, descarto que s’hagi tornat independentista després d’una paella al Santa Llúcia i una visita al Castell de Peralada. Però, en qualsevol cas, està bé que digui el que li dona la gana i si, de passada, fa més feliços o com a mínim un pèl més somrients a uns quants catalanets i catalanetes, doncs, molt millor.

Però per fer l’experiència completa i acabar-se d’amarar d’aquest Empordà que l’acull, jo li aconsellaria una passejada al vespre d’un dia qualsevol per la capital de l’Alt Empordà que és la ciutat on diuen que s’allotja. Un tour pel barri del Culubret sense llum o per la Rambla i el carrer Sant Pau a partir de quarts de nou del vespre també li serviria per fer-se una idea dels nostres punts a resoldre. I això també és Catalunya.