Quiosc Empordà

Empordà

Maria Crehuet

Tramuntanades

Maria Crehuet

Com col·lapsar millor

«Ara, cada vegada més gent té clar que, o som capaços de decréixer per acció i voluntat pròpia, o el decreixement vindrà de manera obligatòria»

No fa pas tant temps, poques persones s’atrevien a dir en públic –i a vegades tampoc en privat– el verb «decréixer». I si ho feien, sovint eren atacades de catastrofistes, d’espantar la ciutadania, de carregar-se el sistema econòmic...

Ara, cada vegada més gent té clar que, o som capaços de decréixer per acció i voluntat pròpia, o el decreixement vindrà de manera obligatòria per les circumstàncies que ja tenim a les portes i que malgrat haver estat llargament anunciades, no n’hem fet cas.

El col·lapse ja es veu, és una cosa inevitable. Com serà, com de difícil de gestionar serà, això no ho tenim tan clar. Però sí que ja veiem símptomes que les coses comencen a no ser com eren... I no em posaré amb el clima, perquè d’alts i baixos en temperatures i pluviometria, n’hem tingut sempre, i de fet no seria pas la primera vegada que la Terra fa un tomb en el seu funcionament. Ella té els seus cicles, que van molt més enllà del que nosaltres coneixem i que ens pot costar de comprendre. No obstant això, tothom s’omple la boca de canvi climàtic, però hi ha altres coses que són senyals inequívocs que caminem cap al col·lapse, si més no el del sistema capitalista en el qual estem immersos.

És veritat, que no podem pretendre explotar infinitament un planeta que és finit. Tots els recursos que estem malbaratant per, només, qüestions econòmiques, PIB i balanços financers, s’estan esgotant ràpidament després d’un ús abusiu d’aquests. Pensem només amb l’obsolència programada que ens ha obligat a canviar aparells encara en bon ús, en els abocadors immensos de tot, fins i tot de roba per estrenar que llencen els fabricants de moda quan canvia la temporada, en l’excés de producció d’alimentació quan només –a Europa– en faria falta un 30% del que es produeix, i podríem continuar, però no és del que volia parlar.

S’acaba un model de civilització i n’hem de començar un altre. Deia Einstein que no es pot solucionar un problema pensant de la mateixa manera de quan es va crear. I direu que el problema ja ens el vam trobar, però hem d’admetre que l’hem acceptat i que hem contribuït a la seva persistència... Llavors hem de canviar de manera de pensar i, consegüentment, d’actuar. Diuen que hi ha quatre coses bàsiques que hem de fer com a societat per afrontar el col·lapse de la millor manera possible: col·laborar, reduir, no malbaratar, i reprimir desitjos innecessaris per a ser feliç amb el que tenim. Podrem fer-ho?

Compartir l'article

stats