Preparant el nadal

Fa dies que els grans supermercats i les botigues ens conviden a comprar en la campanya de Nadal; la televisió no para de fer anuncis de colònies i de regals; a la majoria dels nostres pobles i ciutats s’estan instal·lant els llums de Nadal; i, encara som a novembre.

Aquest diumenge passat va iniciar-se, per als cristians, el temps d’Advent, les quatre setmanes de preparació per la festa de l’Encarnació del Fill de Déu. Aquests dies, quan surto a la porta, em trobo ja les cabanes a la plaça de l’església que un grup de joves munta per l’escenificació del Pessebre Vivent de Pals.

Qui més qui menys, ja està convidant familiars i amics per organitzar àpats de trobada, en ocasió d’aquestes festes. Conec persones que viuen aquestes festes, i la seva arribada, amb una certa al·lèrgia; alguns perquè els falten molts familiars que ja han traspassat, altres perquè no tenen res a celebrar, altres per la despesa exagerada que per molts comporta aquestes celebracions.

David Jou, físic i poeta cristià, escriu: «Alguns diuen que el desembre celebren el solstici: / jo també –la llum m’agrada tant! – / però enllà d’aquest desfici celebro més encara: / Déu en el món...”». I continua: «Alguns celebren el solstici, jo n’espero un de més gran: / tanta llum dins nostre, menystinguda i eclipsada!: / el coratge, la tendresa, l’alegria, l’abraçada, / la bona voluntat, la humanitat pacificada: / aquesta llum, quan brillarà?».

També, entorn de Nadal acabem de viure el Gran Recapte d’Aliments per omplir els graners del Banc d’Aliments; i qui més qui menys organitza activitats per la Marató de TV3: quines, concerts, el disc... Gestos de solidaritat que brillen més que el solstici d’hivern.

El papa Francesc, el dia 1 de desembre de 2019, en la seva visita a Greccio (Itàlia), on el 1223 Francesc d’Assís hi va fer el primer pessebre vivent, va parlar del significat i el valor del pessebre: «El bell signe del pessebre, tan estimat pel poble cristià, causa sempre sorpresa i admiració. La representació de l’esdeveniment del naixement de Jesús equival a anunciar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu amb senzillesa i alegria. El pessebre és com un Evangeli viu, que sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura. La contemplació de l’escena de Nadal ens convida a posar-nos espiritualment en camí, atrets per la humilitat d’Aquell que s’ha fet home per a trobar cada home. I descobrim que Ell ens estima fins al punt d’unir-se a nosaltres, perquè també nosaltres puguem unir-nos a Ell».

Les Fonts Franciscanes expliquen aquell Nadal de 1223, a Greccio: «El 25 de desembre van arribar a Greccio molts frares de diferents llocs, com també homes i dones de les granges de la comarca, portant flors i torxes per a il·luminar aquella nit santa. Quan va arribar Francesc, va trobar el pessebre amb el fenc, el bou i l’ase. Les persones que van arribar-hi en veure l’escena de Nadal van mostrar una alegria indescriptible, com mai no havien experimentat. Després el sacerdot, davant del Naixement, va celebrar solemnement l’Eucaristia, mostrant el vincle entre l’encarnació del Fill de Déu i l’Eucaristia. En aquella ocasió, a Greccio, no hi havia figures: el pessebre va ser realitzat i viscut per tots els presents».

Així neix la nostra tradició: tots al voltant de la cova i plens d’alegria, sense cap distància entre l’esdeveniment que s’acompleix i els qui participen en el misteri. Va ser el primer Pessebre Vivent, l’any vinent en farà 800 anys.

També a Pals, i a Begur, com en molts altres indrets de la comarca i de tot Catalunya, aquests dies de desembre, hi ha l’escenificació del Naixement de Jesús. A la tarda del dissabte 17 i diumenge 18 de desembre, a Begur, i el dia de Nadal, de Sant Esteve i de Cap d’Any a Pals, podeu viure les escenes del Pessebre Vivent, en uns entorns poètics i històrics, on les pedres mateixes ens transporten al passat.

El papa Francesc va acabar la seva reflexió dient: «El pessebre forma part del dolç i exigent procés de transmissió de la fe. Començant des de la infància i després en cada etapa de la vida, ens educa a contemplar Jesús, a sentir l’amor de Déu per nosaltres, a sentir i creure que Déu és amb nosaltres i que nosaltres estem amb Ell».

Us convido, més enllà del solstici, a descobrir la claror, que desborda la de l’alba, la del dia, la del vespre: és Nadal, etern demà!