Espais blaus

Justícia climàtica

«Amb el deute ecològic que té el Nord amb el Sud, la justícia climàtica s’està començant a instrumentalitzar, perquè s’associï únicament a aquesta disfunció o problemàtica global»

Toni Salamanca

Toni Salamanca

Arran la darrera conferència pel clima COP27, hem sentit a parlar del concepte «justícia climàtica», i no sols per ONG i països de l’anomenat Sud global. Cal anar amb molta cautela, ja que no pocs mitjans i governs estan començant a utilitzar aquesta línia d’acció, reivindicació o visió dels drets humans aplicada al canvi climàtic, de forma interessada.

Més enllà que hi hagi ONG internacionals o països del Sud global que la utilitzin honestament i amb lògica, amb el deute ecològic que té el Nord amb el Sud, la justícia climàtica s’està començant a instrumentalitzar, perquè s’associï únicament a aquesta disfunció o problemàtica global. Molta atenció al Nord, a tots els nords, perquè tenen (i tenim) els nostres propis suds: grans desigualtats socials, bosses de pobresa, amb milions de persones vulnerables als impactes del canvi climàtic, sigui perquè viuen en zones inundables, per no tenir aire condicionat, per pobresa energètica, per viure al costat de l’AP7 o a suburbis amb «illes de calor» infernals.

Situarem aquest concepte, ja que no surt ni del barret d’una activista de Futur Vegetal, o de l’ecologista indígena que sovint se’ns convida a escoltar darrerament per certs mitjans de comunicació. Aquest concepte forma part dels ja desenvolupats i coneguts com a drets humans de 3a generació, o sigui, el dret humà a un medi ambient sa i saludable, drets ambientals, justícia ambiental i justícia climàtica, que inclouen òbviament els delictes ecològics i el que s’anomena «ecocidi». Si fem una lectura atenta dels drets humans fonamentals, podem trobar suficient jurisprudència per actuar contra la inacció climàtica ara i aquí.

El dret a la vida: producte de la contaminació, tenim una mortalitat prematura per malalties respiratòries, cardiovasculars i càncers quantificats i atribuïts científicament a la mala qualitat de l’aire, l’aigua, els aliments, etc. També pels impactes del canvi climàtic, on tenim una morbiditat i mortalitat creixent per inundacions, plagues, pèrdues humanes, calor extrema, epidèmies. El dret a la salut: el dret a un medi ambient sa i saludable, de tal forma, que les diferents expressions contaminants, sigui d’emissions de CO2, ozó, purins, fums, partícules en suspensió, pols, pol·len, calimes, contaminació química, acústica, lumínica, electromagnètica, etc., no repercuteixen a la nostra salut. Podríem continuar amb altres drets humans. La qüestió és que no cal anar al Sud, per exigir actuacions legals quan estem en situacions de sequera extrema, collites en caiguda lliure, per damunt de l’escalfament de 1,5º que es vol assolir el 2050 (Catalunya ja està al 1,8º i el Pirineu gironí, 3,2º), i l’escalfament del mar davant les nostres costes, fent minvar la pesca.