Durant anys, les dones hem anat guanyant terreny al patriarcat, hem anat creixent com a membres de la societat i educant els nostres companys, però encara hi ha molts homes que ho saben: saben que estan perdent aquest poder sobre nosaltres.

Abans era la burundanga, amb la qual ens sotmetien i ens utilitzaven. Sortíem amb por, vigilant i tapant els gots en comptes de gaudir quan sortíem de festa; ara que ja hem superat això, ens venen amb les punxades. Aquest joc, repte o moguda masclista que serveix per a mantenir les dones aterrides. Sempre busquen maneres de dominar-nos; el format canvia, però el contingut és el mateix, ara amb una droga que passades unes hores no es detecta, ara amb aquestes punxades que són una forma de violència contra les dones, portin drogues o no; es tracta de mantenir-nos sotmeses mitjançant la por. I de fer minvar la nostra credibilitat quan ens atrevim a denunciar.

Però no tan sols és això. Els que ho fan, creuen que poden punxar-nos per fer-nos por i riure ells una estona, sense conseqüències per a l’agressor. De debò necessiteu fer això per no perdre el poder sobre nosaltres, per sentir-vos més homes? Que sapigueu que fer aquesta gracieta només us fa uns éssers menyspreables, inútils, deixalles amb una autoestima tan sota terra que necessiteu maltractar per sentir-vos millor.

Si en comptes de dir-nos que tornem acompanyades o que vigilem on anem i amb qui estem, els diguéssim a ells: no la toquis, si ella no vol; torna a casa aviat i no la violis, molts es posarien les mans al cap. En canvi, normalitzem les consignes adreçades a les noies. O sigui, és més fàcil culpabilitzar la víctima, abans que ho sigui, que no pas focalitzar l’atenció en els comportaments masculins incorrectes i abusadors.

A Catalunya, hi ha una denúncia per abusos sexuals cada 8 hores i una denúncia cada 12 hores per agressió sexual. Fins quan ens tractareu de boges, exagerades i feminazis en comptes de posar el focus sobre l’agressor? A hores d’ara ja ho sabem tots i totes: això passa, i passa cada dia.

No ens intimideu, perquè som dones, valentes, empoderades i el nostre cos és només nostre. Afortunadament, ja no som només nosaltres que defensem els nostres drets.