Si hi ha un espai a l’Empordà que malgrat la seva antiguitat sigui capaç de proporcionar-nos bones i noves notícies, aquest és el jaciment arqueològic d’Empúries. Fa uns dies es feia públic, que un equip d’arqueòlegs havien trobat les restes d’un santuari del segle VI aC (abans de Crist) possiblement dedicat a Demèter, deessa de l’agricultura i una de les deïtats més rellevants potser per la seva assimilació a altres deesses de la mitologia egípcia o fenícia.
En qualsevol cas, els especialistes situen aquest centre de culte en el moment fundacional de la ciutat grega, la paleàpolis (ciutat vella), i, per tant, la troballa conté rellevància atès que es considera que del total del jaciment només es coneix aproximadament un 25%. Tot i les campanyes d’excavació, Empúries és un d’aquells espais de casa nostra que encara té prou força per sorprendre’ns amb cada troballa.
I cal dir que a la zona d’Empúries, les tasques d’excavació arqueològica s’hi duen a terme des de fa molts anys. Es considera que la primera excavació finançada des de la Diputació de Girona –i per tant amb control de l’Administració– data de 1846 sota la direcció de Julián González de Soto, un prohom que també fundà l’Institut Ramon Muntaner de Figueres el 1839.
A inicis del segle XX, s’excava de manera planificada amb Emili Gandia i la direcció de Josep Puig i Cadafalch, i posteriorment amb Pere Bosch i Gimpera. En paral·lel, la Junta de Museus –en aquell moment ens depenent de la Diputació de Barcelona– va adquirir els terrenys on es creia que es trobaven les ciutats grega i romana; i així amb tots els canvis que es vulgui, fins avui.
Aquest evolució ha permès que aquest jaciment hagi romàs –no sé si seria correcte dir intacte– però sí lluny de l’especulació, el pillatge i l’espoli que han patit tants jaciments arreu del món. I també ha permès que, de tant en tant, ens arribin novetats des de l’antiga Grècia, que ens ajuden a conèixer-nos una mica més a nosaltres mateixos.
