La malaltia que descriurem avui podríem haver-la explicat com si fos un conte i podria ser una lectura atractiva. El tema del qual parlarem avui no és un conte, sinó que és una realitat, és de veritat. Tracta que, a algunes persones, els creixen el nas, les mans i els peus, quan ja són grans. La malaltia que provoca aquests trets diferencials de la majoria d’adults, se la coneix com a acromegàlia.

L’acromegàlia és una malaltia causada per una alteració glandular de la pituïtària o hipòfisi i que és l’encarregada de regular l’hormona del creixement. Apareix al voltant dels 40 anys i es dona tant en homes com en dones. Es tracta d’una malaltia rara, és a dir, poc freqüent. Solen aparèixer entre 40 i 70 casos nous per cada milió d’habitants per any.

Aquesta glàndula està situada a la part baixa de dins el cervell i la seva missió és fabricar l’hormona del creixement. La malaltia està provocada per un tumor benigne que augmenta aquesta secreció hormonal. Rarament és hereditària. Quan es dona en nens provoca un gigantisme.

De fet, no sempre és senzill fer una diagnosi, perquè pot donar manifestacions molt diverses com són olor corporal, sang a la femta, dolor al canell (estenosi del canal carpià), feblesa muscular i cansament, disminució de la visió, problemes a les dents (és característic d’aquesta malaltia que estiguin més separades) i també una llengua més grossa. En nens, la talla és superior a la normal. Les persones que la presenten poden suar excessivament, tenir mal de cap i alteracions cardíaques, una veu més ronca i dolor a les mandíbules. També solen tenir problemes articulars. Els peus i les mans són més grans i poden presentar vermellor i dolor. També hi poden haver alteracions a la pell. De vegades pot haver-hi pòlips al còlon, excés de pèl que és especialment evident i visible en les dones, la pressió arterial de la sang pot estar elevada com també ho pot estar el sucre, podent aparèixer una diabetis mellitus, la glàndula tiroides pot ser més grossa i també hi pot haver un augment de pes.

La clínica no sempre és tan clara com hem explicat, per tant, només amb l’aparença de la persona no podem arribar a fer la diagnosi amb certesa. Per fer-ho, pot caldre la determinació de diferents hormones i altres anàlisis de sang. També pot caldre fer una radiografia de la columna vertebral i/o una ressonància magnètica del cervell que inclogui la glàndula presumiblement malalta. De vegades poden caldre altres proves, depenent de les alteracions i problemes de salut que es presentin en el cos.

El tractament no sempre és la cirurgia, sinó que a vegades només es tracta amb medicaments que bloquegen l’hormona del creixement. També pot caldre radioteràpia.

Aquesta malaltia no és evitable amb mesures preventives. No n’hi ha. És important fer la diagnosi tan aviat com es pugui i començar el tractament precoçment. El tractament oportú i correcte és la millor manera d’evitar que empitjori i apareguin complicacions.

Quan s’ha operat i s’ha extret el tumor, el pacient se sol curar. De totes maneres, cal dir que fer el tractament, quan està indicat, és molt important. Sense tractament, els pacients empitjoren.

Gràcies al fet que cada u de novembre se’n celebra el dia mundial, ja en sabem una mica més d’aquesta malaltia rara.