Per escoltar-la i que tothom en gaudeixi la sardana ha de ser interpretada per una cobla. La cobla és una agrupació de músics normalment formada a Catalunya. De fet, la sardana la poden tocar amb tota classe d’instruments, cantar-la i, si convé, xiular-la. Però la seva identitat es personalitza a Catalunya.
Per a ser una cobla normalitzada, hi ha d’haver onze músics que toquen dotze instruments. La majoria de vent. Dues trompetes, un trombó i dos fiscorns, que són metàl·lics i, dos tibles i dues tenores, que són de fusta i, el flabiol, el tamborí i el contrabaix. Com ja segurament us haureu fixat, tots toquen el seu instrument (un) excepte el músic que en toca dos, el flabiol i el tamborí i, que és el que dona el punt d’inici de la sardana.
El tible, que va substituir la tarota, se sembla a un clarinet, fa sons força aguts i té la gran diferència, igual que la tenora, que «la canya» és doble. És a dir, el músic fa vibrar dues llengüetes. El tible el va adaptar en Pep Ventura i, des de llavors s’ha anat interpretant el tipus de sardana que tots coneixem. I parlant de cobles, La Flama de Farners, el dissabte dia 8 d’aquest mes d’octubre, va tocar a la ballada de competició a Cassà de la Selva i, la colla de Mediterrània Dansa, d’aquí de Figueres va tornar a quedar primera.
