Les tranquil·les aigües de la Catalunya benestant, aparador visible de l’altra Catalunya, de la qual quasi no sabem res o no volem saber (que de tot hi ha), per invisible, oblidada, menystinguda, etc., ha sigut sacsejada per la trencadissa del Govern de coalició. Sorpresa o no, els rius de tinta, la cridòria, escarafalls i alarma provocada per aquest esdeveniment és digna d’estudi. Els que més han cridat, criden i abanderen la puresa independentista, han tingut durant molts anys, moltíssims, importants responsabilitats polítiques, legislatives i institucionals, màxim lideratge polític, recursos a l’abast, pressupostos, competències, campanyes i la inestimable col·laboració de TV3 i altres mitjans, per posar en l’àmbit espanyol (com a mínim), ja no europeu, ja que l’endarreriment és enorme, el procés de transició energètica i en concret el desplegament d’energies renovables. També l’han tingut i la tenen més encara des de fa dos anys, els que són acusats de traïdors pels puristes, però que també es diuen independentistes i que, ara per ara, segueixen el rastre del que s’ha fet (o millor dit, no fet), durant tants anys. La qüestió és que Catalunya continua a la cua d’Espanya i Europa en energies renovables, un indicador de sostenibilitat, però també, de voluntat política d’autonomia estratègica, o sigui, d’independència energètica.
El fet que Catalunya sigui la regió europea més dependent energèticament, de tot el continent, a part de significar una vergonya descomunal, implica una contradicció esperpèntica, digna de passar als annals de la fantasia del conte Nunca jamás. Que constantment estiguem embolcallats i polaritzats per activa o passiva, per la independència de Catalunya, mentre el nivell de dependència energètica és brutal (a la demarcació de Girona, amb un 1% d’energia renovable, inconcebible –ni Marroc, Grècia, Turquia o Xipre, arriben tan baix, al contrari!–), o Catalunya, amb un 9% (per contrast amb el 40% de Navarra), hauria de fer dimitir no als que han trencat el Govern, aquests ja dimitits, sinó a tot l’establishment polític i institucional de la Generalitat, diputacions, ajuntaments i a l’oposició política i social també, per permetre aquesta mostra d’irresponsabilitat. Que no ens vinguin amb la guerra d’Ucraïna; de fet, si fóssim més autònoms energèticament, ens afectaria menys i si fóssim molt autònoms, no ens afectaria. Vegem algunes dades per posar contra la paret tanta cridòria d’uns i altres. Energia solar (per càpita): Austràlia 1.049 W, Països Baixos 825 W, Alemanya 714 W, Bèlgica 599 W, Espanya 337 W, Catalunya 57 W! Renovables, en total: El Hierro (Canàries) 100%, Dinamarca 80%, Alemanya 60%, Navarra 40%, Catalunya 9%, Girona 1%!
