Paradoxes de la vida: som la quarta indústria editorial del món, però una tercera part de la nostra població no llegeix mai. La recent Fira del Llibre de Frankfurt ha estat testimoni d’aquesta Creativitat desbordant, com ha batejat el Ministeri de Cultura i Esport la delegació espanyola, amb prop de dos-cents escriptors i més de tres-cents expositors entre editorials i llibreries. Han estat els protagonistes del festival literari més important del món, un excel·lent aparador per a un sector que sembla esquivar qualsevol crisi: el nombre de lectors manté una tendència alcista des de fa anys i la digitalització sembla lluny de desbancar el magnetisme del paper.

Les xifres són de vertigen. A Espanya, cada hora es venen prop de vint mil llibres. Anualment es registren prop de vuitanta mil títols nous, set mil en català. I s’editen prop de dos-cents milions d’exemplars. Poca broma. Malgrat això, ocupem el cinquè lloc per la cua en despesa cultural només per davant de Xipre, Portugal, Romania i Grècia. ¿Us imagineu on estaríem si des de les administracions s’hagués fet una aposta decidida pel foment de la lectura? Per això aplaudeixo l’actual Bo Cultural per als majors de divuit anys i la campanya Fas 6 anys. Tria un llibre que la Generalitat impulsa a Catalunya per als més joves des de fa anys. I que no pari.

Ho escric per experiència. Mai agrairé prou el suport dels meus pares per enganxar-me a la lectura. A casa vaig aprendre a devorar volums, a descobrir autors i gèneres. Molt varen ajudar també algunes llibreries de segona mà, un sector que avui viu en estat de gràcia sense aparèixer en moltes estadístiques. Èxits com la Fira del Llibre Vell de Figueres o la recent del Llibre d’Ocasió de Barcelona demostren la importància d’aquest canal per satisfer bibliòfils i col·leccionistes, per atrapar nous i vells lectors però sobretot per a donar una nova vida als llibres. A casa sabien, sense conèixer Ciceró, que «una llar sense llibres és com un cos sense ànima».