En una residència de la tercera edat, un senyor i una senyora es coneixen. 76 anys té ella i 74 ell. Conversen, es coneixen, paraules... I amb la convivència s’enamoren. Carícies, cançons i alguns petons. La cosa dura dos mesos de relació fins que, el de dalt, se’n donen compte i els traslladen de planta. Doncs, és un home casat i, a més, hi ha la Covid.
Ells estan destrossats. Com pot ser que a aquesta edat passin aquestes coses? És un amor impossible? L’amor no té edat i ara ell i ella estan separats i molt enyorats. Alguna vegada es veuen, però és difícil. Ho superaran? És possible amb l’ajuda dels amics residents i el personal que ajuden el que poden.
La senyora (que soc jo) és vídua i té cinc fills i deu nets. I no comprenen el que pot passar a aquesta edat.
A la Residència dels Arcs en el barri del Culubret de Figueres passen moltes coses, perquè cada persona és un món.
I entre partides de cartes i de dòmino, i algunes sortides a casa ho anem trampejant. És la història d’un amor de la tercera edat.
