En Gaje, gitano faldiller i seductor incorregible, es presenta un dia a l’agència de detectius d’en Jose Mari i en Primitivo, dos investigadors privats estancats a l’atur des de fa anys, per oferir-los agafar un cas que tothom esquiva: aconseguir una prova d’ADN del Rei (emèrit), Don Joan Carles I d’Espanya, que l’ajudi a confirmar que és fill seu. Aquest és l’argument de l’esbojarrada i divertidíssima pel·lícula Rey Gitano, de Juanma Bajo Ulloa, film segurament desconegut per molts o bescantat per Carlos Boyero i els crítics de Rac1, però que, per si de cas, ja us dic jo que paga molt la pena veure, sobretot si sou admiradors de la filmografia del gran director basc i de la que és, possiblement, la seva obra magna, Airbag, amb la qual aquest Rey Gitano conforma un díptic delirant i genuïnament «berlanguesc».

El film m’ha vingut al cap quan m’he assabentat, a la premsa, del decés de Joan Solà, popular veí de la Bisbal, mort el diumenge passat de manera sobtada quan es disposava a fer un vinet amb un amic. Solà, a qui tothom coneixia com «El monarca», no només havia assegurat durant bona part de la seva vida ser fill primogènit del rei emèrit, sinó que fins i tot va aconseguir fer-se com a prova, unes mostres d’ADN que, sembla, establien més d’un 99% de coincidències amb els gens del rei «campetxano». Però no van ser suficients.

Jo, que soc de lletres, sempre m’he perdut amb això dels percentatges. Mai els he acabat d’entendre. Per a mi que se’ls inventen per anar «de guais» amb el personal, perquè sempre queda bé deixar-los anar, fan molt professional, vesteixen de veracitat qualsevol argument de merda que et posis al davant. Proveu-ho. Jo sempre ho faig, sobretot fent birres al bar del poble o quan parlo amb algun torracollons que se’m posa fanfarró… M’invento un percentatge d’un estudi estadístic sobre el tema que sigui i de sobte la gent em mira amb respecte i solemnitat, i assenteix com si fos en Cambray adreçant-me a periodistes. Funciona.

De fet, sense anar massa lluny, a molts ens van fer creure que amb la vacuna de la Covid, que en el meu cas no passava del 67% d’efectivitat en protecció, ja era més que suficient per sortejar el pèrfid virus gestat fortuïtament a les entranyes d’un ratpenat genocida.

Ja és curiós que amb aquest esquàlid tant per cent anés sobrat per tornar a fer rodar el món, però que, en canvi, el pobre Joan Solà, amb unes mostres d’ADN coincidents al 99% amb els gens borbònics, no en fes prou per demostrar aquesta ascendència reial al Tribunal Suprem i al Constitucional, que les van invalidar i van tombar les seves demandes. No sé jo, però diria que amb aquests mateixos resultats com a prova incriminatòria, el malfactor de torn ja hauria llepat. La justícia, a banda de poc transparent i entenedora, és molt cega. Potser seria hora que s’ho fes mirar, que fa anys que t’operen la vista per un mòdic preu.

I amb un 100% d’efectivitat!