El mes d’agost del 2017, en la inauguració de la rotonda de la plaça del Sol, el llavors delegat del govern, José Manuel Sánchez Bustamante, va anunciar que l’Estat es posava a treballar per enllestir el traspàs de l’antic traçat de l’N-II pel mig de Figueres. El que ara es coneix com l’avinguda Salvador Dalí. Avui, cinc anys més tard, el traspàs continua sense ser una realitat i l’antiga general es va deteriorant cada cop més per la manca d’inversió estatal. En el reportatge de Santi Coll a l’Empordà es detallen fins a set grans problemes que han acabat convertint aquesta carretera en una autèntica frontera que condiciona el desenvolupament de Figueres com a ciutat i l’extensió de les millors urbanístiques i socials a tots els barris de la ciutat.
La promesa de Sánchez Bustamante no era cap novetat. Aquest traspàs està sobre la taula des de fa molts anys. Però, compassa sempre en els canvis de titularitat, obtenir la gestió d’una determinada infraestructura té el perill que acabi sent un autèntic caramel enverinat per als pressupostos de la ciutat si no arriba acompanyada de la corresponent dotació econòmica. Aquest setembre, l’Ajuntament de Figueres va fer públic un informe que xifrava en més de vuit milions d’euros el pressupost necessari per pagar les actuacions necessàries perquè la ciutat assumís la titularitat d’una via amb unes mínimes condicions. «Set pecats capitals del tram urbà de l’antiga carretera general» es detallen des de mancances materials com l’absència de voreres o la presència de fanals trencats que no s’han reposat mai, deixant les seves antigues bases com a elements «decoratius» fins a problemes de planificació com «els pocs passos de vianants» o l’obligació de girar a la dreta per a tothom que baixi de la zona del Castell de la Llar d’Infants Municipal. Uns problemes que, mentre la titularitat de la via sigui estatal, serà complicat que es resolguin pel dèficit d’inversions. El traspàs a l’Ajuntament de Figueres no implicaria, per si sol, que tot canviés de manera immediata, però la possibilitat de prendre decisions del territori i de lligar les actuacions a la via amb el nou Pla general podria ser un bon punt de partida cap a la necessària nova imatge de l’N-II a la ciutat.
