L’11 de gener de 2021 es van tancar els passos fronterers secundaris entre els estats espanyol i francès que fan servir els pobles veïns pel dia a dia. El del coll de Banyuls, entre Espolla i Banyuls de la Marenda; el del coll de la Manrella, entre la Vajol i les Illes; el del Pont del Riu Major, entre Maçanet i Costoja; el del camí de la Vinyola a Puigcerdà i el del camí d’Age a Palau de Cerdanya. L’ordre la donava el Prefecte francès dels Pirineus Orientals. Per entendre’ns: el Prefecte és una mena de delegat del Govern Central a Catalunya Nord. I les excuses donades eren d’alerta antiterrorista i prevenció de la immigració il·legal. Per la gent de la zona i pels qui coneixen la realitat transfronterera, els arguments esgrimits per la Prefectura eren excuses de mal pagador.

Albera sense frontera

No sé si cal entrar en detalls sobre l’impacte que té la mesura per qui fa servir aquestes carreteres per la seva activitat diària. Crec que tothom se’n pot fer una idea.

Han passat més de 18 mesos i la situació en data d’avui és que els accessos continuen tancats, tret del Pont del Riu Major que es va reobrir el 5 de maig de l’any passat.

I la pregunta que tothom es fa: com és que a l’Europa de l’espai Schengen es permet tenir vies de comunicació frontereres bloquejades? Doncs el cert és que no hi ha resposta.

I a falta de respostes hi ha qui ha tirat pel dret amb fets consumats. En diverses ocasions s’han retirat els bloquejos de la carretera. Sigui fent servir maquinària o amb la força dels braços; alguna vegada amb motiu d’alguna celebració (la Fira de l’Oli d’Espolla o a la vigília de la nit de Sant Joan per anar a recollir la Flama del Canigó) o senzillament s’ha forçat l’obertura per dignitat. Però l’administració francesa, eficient, torna a tancar els passos al cap de poques hores.

Els veïns més afectats n’estem fastiguejats. Les carreteres locals compleixen una funció necessària per mantenir una activitat econòmica i social entre pobles que és tan valuosa com la de qualsevol altra.

De fet, el tema ha mobilitzat alcaldes i polítics que han intervingut davant el Prefecte, davant els Parlaments espanyol i francès i davant el mateix Parlament i la Comissió europeus. De tot plegat no se n’ha tret res més que bones paraules: els passos de frontera continuen bloquejats.

Però voldria constatar una circumstància que hauria de ser motiu de reflexió. Les actuacions d’alcaldes, polítics i administracions han estat les previsibles. Però, tret d’una primera gran mobilització al Pont del Riu Major el mes de març de 2021, no s’ha aconseguit una implicació permanent del que anomenaríem la societat civil. Ni a escala local; ni a escala de país, amb les grans organitzacions d’àmbit nacional (Òmnium i Assemblea) que aviat es van desentendre del tema. Com si, més enllà de l’impacte econòmic i social local, no hi hagués compromès, també, una idea de nació.

Ara des de Banyuls ha sorgit la iniciativa d’Albera sense Frontera, una associació constituïda el juliol passat i que ja compta amb un miler de socis. Veïns, empreses, alcaldes de la Costa Vermella i càrrecs electes nord-catalans s’han aplegat per posar fi a aquesta situació. El seu objectiu és assolir l’obertura del coll de Banyuls. Ras i curt. I, un cop constatat que la via «diplomàtica» no ha donat resultats, ha reclamat per escrit al Prefecte l’obertura immediata de la carretera. Un primer pas per presentar, en cas de negativa, una demanda davant el Tribunal Contenciós Administratiu de Montpeller.

La via judicial ningú la voldria pel que representa: terminis llargs i despeses notables. I tot per retirar uns rocs enmig de carreteres de la Cerdanya, de l’Alt Empordà, del Vallespir i del Rosselló. Però no ens podem permetre més mesos en aquesta situació. La solució no vindrà espontàniament ni d’un despatx de París ni de Perpinyà. Ni de Brussel·les, pel que es veu. Tant de bo que l’opció iniciada per Albera sense Frontera doni resultats ben aviat. En sortiran beneficiats veïns i usuaris de les vies i una idea de país que va més enllà dels límits artificials de la frontera traçada l’any 1659 en el Tractat dels Pirineus.

Si en voleu saber més sobre el projecte d’Albera sense Frontera, el dissabte 1 d’octubre a les 6 de la tarda, a la Sala de la Societat la Fraternal d’Espolla, es farà un acte de presentació de l’associació.