Oh là là l'Empordà

Val a dir que els francesos s’han valgut de la precària situació econòmica dels entramuntanats nadius, molt malferits després de la pèrdua de poder adquisitiu a causa de les successives crisis i pandèmies, impossibilitant-los poder fer front a la inversió que suposa l’adquisició d’un habitatge a la nostra estimada zona no precisament barata.

A més, i per a una major grandeur dels nostres veïns de per sobre dels Pirineus, també han passat la mà per la cara als teutons, tradicionals amos i senyors del litoral empordanès. Aquesta era una deriva que s’apreciava en els últims temps: els descendents dels Muellers i Schmidts ja no se senten tan atrets per les cases que els seus avis van construir-se a tocar dels canals d’Empuriabrava: moltes despeses de manteniment d’un xalet massa llunyà per a poder gaudir-ne.

Resulta que els gals són compradors amb molta liquiditat, que pel que sembla no s’han d’hipotecar i bons pagadors al comptat. La notícia no deixa entreveure pagaments irregulars de les seves inversions, fet que es descarta per complet, ja que com tots sabem els diners sense declarar ja no existeixen després de les rígides mesures que està aplicant hisenda als contribuents, a les que suggeriria afegir un control de maleters a la Jonquera per a major seguretat i així evitem somriures.

En qualsevol cas, res no és obstacle per a aquests nous propietaris, que esperonats per la gran diferència de preu entre els immobles de França i els d’aquí, s’han aventurat a habitar ni que sigui temporalment a l’Empordà o tal volta posar-los a lloguer per treure’n un rèdit.

Fa anys que aconsello parlar francès a tothom que tingui intenció de viure i treballar a l’Empordà. Preguntant-me sempre a mi mateix si soc un passat de moda per no entendre aquesta mania d’aprendre l’anglès com a prioritat. Per cert, ja em direu quants francesos volen o saben parlar la llengua de Shakespeare.