El curs polític ja ha començat ple d’estratègia, malfiances i mirades de reüll. Aquest nou curs és el darrer d’aquest mandat que acabarà, si res no canvia, el proper 28 de maig de 2023. Això significa que hi ha sis mesos al endavant on els partits i les persones que ho desitgin han de preparar l’embat electoral. A Figueres, la situació és diferent respecte a les anteriors eleccions. L’actual govern de coalició hi ha estat els quatre anys, tot i que cap dels partits va ser la força més votada a la ciutat. Això significa que les polítiques que s’han dut a terme han intentat ser el mínim comú denominador de quatre partits amb forces dispars. Alhora, a l’oposició també s’han mogut coses i aquell nucli dur s’ha fragmentat.

Davant aquest panorama, es mouen coses tant dins com fora dels partits, tant des de la dreta com l’esquerra, tant per l’eix catalanista com l’espanyolista. Comencen a sortir posicionaments i moviments, trucades i comentaris, xiuxiuejos i escrits que demostren que el darrer curs ha començat. Davant tot això, des de la CUP de Figueres ja vam expressar el nostre posicionament fa uns mesos. Situant la necessitat de recuperar una proposta individual que aglutini persones i no sigles, i alhora ajustar el discurs davant la possibilitat de mantenir capacitat de gestió política. Tanmateix, també és cert que l’experiència és un grau i la realitat d’aquest primer mandat amb tasques de govern ens ha donat molta informació sobre què es pot fer i què no, com fer allò que es pot fer, però en un termini raonable, quins són els tècnics que estan disposats a sumar i els que aquesta no és la seva vocació i també hem après amb qui et pots «jugar els quartos» i amb qui és millor «nedar i guardar la roba».

No obstant això, quan has fet tota aquesta anàlisi sobre qui està en disposició de governar la ciutat els pròxims quatre anys penses... i on entra la gent aquí? Un cop vistes les càbales polítiques d’uns i altres (nosaltres inclosos) queda la sensació que tenim molta feina totes juntes per redreçar la situació social, econòmica, ambiental, educativa, laboral i vital d’aquesta ciutat. Que tenim molts reptes que, un cop anem deixant la Covid-19 enrere, hem d’afrontar amb més valentia política. Estem més de 25 punts per sota respecte al total de Catalunya de l’índex socioeconòmic (1r quartil), quasi el 30 % dels joves deixa els estudis als 16 anys i som el municipi de la comarca amb major tant per cent de persones desocupades. Però és que la comarca tampoc està molt millor! I elements com la falta d’unió amb temes com el transport ferroviari, mancomunar serveis i projectes, compartir forces entre els municipis i el Consell per fer força a les institucions supracomarcals, etc., fa que anem quedant a la cua.

No hi ha una solució única, vàlida i fiable per revertir aquesta situació, però segur que la fragmentació, la desconfiança o la falta de lideratge i compromís no són ingredients per tirar endavant. Perquè el potencial hi és, som la 13a comarca en PIB de Catalunya, tenim tres parcs naturals, rebem més de mig milió de visites anuals, museus, gastronomia, vinya i oli que compartim amb més de 95 nacionalitats diferents. Es tracta, doncs, de deixar de mirar-nos una mica el llombrígol i demanar que qui vulgui posar-se al davant tingui clars els reptes i que sol/a no hi podrà fer front, ni a Figueres ni a la comarca.