Quan ja creia que tenia prou arguments per fer aquesta segona entrega, m’arriben les declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que un podria pensar que és del PP i no del PSOE, i em confirma amb escreix, el que ja apuntava a l’article anterior.
Diu la ministra que «este invierno será durísimo y traerá mucho sufrimiento», i espera i dona per fet, que «el pueblo español arrimará el hombro como en la pandemia», pels sacrificis que s’hauran de fer! El sorprenent és que els motius que dona no són per la recessió econòmica (Santiago Niño-Becerra), per l’emergència climàtica (Fernando Valladares) o por la crisi energètica (Antonio Turiel), sinó per la invasió russa d’Ucraïna i pels talls de subministraments energètics per part de Rússia. Com ja advertia, es va colant dins el relat de mesures d’estalvi energètic, un discurs que cerca, per una banda, una cortina de fum i, per l’altra, la polarització i confrontació «nacional» contra Rússia, com un tancament de files polític i ideològic (a veure si algú pica), com si fos la guerra el principal problema que té la societat espanyola (i catalana) i com si els problemes que arrossega l’economia espanyola, l’augment de l’escalfament al territori espanyol i una molt feble transició energètica, no vinguessin d’abans de la guerra. Que la guerra els accentua, correcte, però no més que l’acceleració en cascada i la superposició de les crisis sistèmiques econòmica, climàtica, energètica i alimentària. Sense oblidar la crisi de la globalització i subministraments, fruit de les sancions contra Rússia, de les greus sequeres globals i de diferents «cignes negres» (Brexit, Xina, la dita «gran dimissió» de treballadors mal pagats). Segueix la ministra portant aigua (la poca que queda) al seu molí ideològic, quan diu «que espera que los españoles, sigan siendo solidarios y comprometidos». A què es refereix? Pot ser a la solidaritat ambiental amb l’emergència climàtica? Pot ser al compromís amb la reducció en el consum energètic? Els que estan amb pobresa energètica, segur. La ministra diu: «Ahora nos toca esta guerra y nos hemos de preparar»... Per tant, continuem parlant d’armament, augment de despeses de Defensa, militarització de la política energètica, etc. Tot plegat ens porta a un escenari on queda totalment relegada l’emergència climàtica, la reducció dels combustibles fòssils, tots, i on queda tapada, oculta i ben silenciada, la creixent dependència del gas liquat dels EUA i fins i tot del petroli, i la creixent despesa militar. No és estrany que un militar retirat (sempre quan estan retirats) digui «Arrimar el hombro: comprar aviones de combate por 10.000 millones, con 2,7 millones de pobres».
