L’estiu del 2020 passarà a la història com el de la pandèmia de la Covid-19. Una temporada turística atípica en tots els sentits, a Roses i a tot arreu, marcada per les limitacions sanitàries, que va ser enormement complicada de gestionar. Però, a més de les mascaretes, els hotels a mig gas, l’inici de la campanya de vacunació al Mercat Cobert o la constant amenaça dels confinaments de diferents comarques, aquell estiu també el recordarem com el del col·lapse més absolut de la carretera de Montjoi.
La pandèmia va fer que la gent busqués zones pròximes, i on la percepció del risc de contagi fos menor, i això, al seu torn, va provocar massificacions a tots els espais naturals del país, des de l’Ebre fins a l’Empordà.
En el nostre cas val a dir que els problemes d’acumulació de vehicles en aquella zona feia molts anys que existien i que posaven de manifest la necessitat d’actuacions al respecte.
Però la imatge d’aquells mesos va superar amb escreix tot el que havíem viscut fins llavors. Vehicles aparcats per tot arreu, obstruint la circulació i deixant un únic carril per on se circulava en els dos sentits.
La gent quedava encallada en un coll d’ampolla on tenia cotxes aparcats a banda i banda sense poder maniobrar, cotxes a davant en sentit contrari que no li permetien avançar i una llarga cua per darrere que impossibilitava retrocedir.
Una situació desastrosa que es repetia cada dia, i les actuacions constant de la Policia Local, intentant regular aquell trànsit més propi de les rondes de Barcelona que d’un Parc Natural, eren insuficients.
Va ser una vivència nefasta, tant des del punt de vista de la protecció del territori, com de la seguretat de la gent, com també des del punt de vista de l’experiència que s’emportaven els visitants.
Això va ser la gota que va fer vessar el got i ens va convèncer de la necessitat de posar fil a l’agulla en aquells deures pendents des de feia temps. Calia acabar amb el model caòtic de descontrol i apostar per un model més modern i garantista, en la línia d’altres països d’Europa. L’experiència dels estius del 2021 i 2022, els primers amb un accés regulat, demostra que la direcció escollida és la correcta. Un espai més ordenat, més segur i més protegit.
Queda encara camí per recórrer, feina per fer, sistemes a millorar i inversions a realitzar. Però estic convençut que és una aposta sense retorn, Roses avançarà decidida cap a la modernitat i no tornarà al caos que hem deixat enrere.
