Atots ens agrada anar segurs per la vida. La seguretat en el nostre dia a dia ens fa sentir bé. Ens agrada sentir-nos segurs a la carretera, tant si viatgem en transport públic com en el privat. De l’escola, n’esperem un aprenentatge acadèmic i en valors per viure en societat. Ens agrada sentir-nos segurs quan fem esport, quan anem a comprar i, per descomptat, quan ens posem en mans del nostre sistema sanitari.
Del sistema sanitari, n’esperem una atenció segura, efectiva i eficient. Per aconseguir-ho, és molt important la comunicació i col·laboració estreta entre els pacients, els seus familiars i els professionals. Fer-ho ens ajuda a obtenir una millor assistència sanitària i més segura.
Definim com a seguretat del pacient la reducció de dany innecessari associat a l’atenció sanitària fins al mínim possible. Aquests danys estan directament relacionats amb els coneixements actualitzats, els recursos disponibles i el context en què es dona aquesta, quan ho comparem amb el fet de no donar el tractament o de donar-ne un altre. Es tracta, doncs, d’evitar els riscos innecessaris en l’atenció sanitària. Per assolir-ho, s’hi ha d’involucrar tant als professionals sanitaris com als pacients. Tots som responsables de la disminució i prevenció dels esdeveniments adversos en l’atenció sanitària.
Es millorarà la seguretat del pacient en relació amb el sistema sanitari quan es tenen en compte els següents aspectes:
Cal explicar-se. Cal donar tota la informació clínica possible del cas. S’ha de detallar què passa, des de quan i a què s’atribueix. En cas de tenir al·lèrgies o efectes adversos medicamentosos, és molt important notificar-ho. També s’ha de donar tota la informació clínica que es consideri rellevant, perquè donar informació és sinònim de més seguretat.
Cal preguntar. Quan s’està en mans del sistema sanitari s’ha de preguntar sobre tot el que se sàpiga tant de la malaltia com de les exploracions que s’hagin de fer o els tractaments previstos. És crucial entendre-ho tot i, en cas de dubte, s’ha de tornar a preguntar.
Cal estar ben informat. Cal escoltar tot allò que el personal sanitari detalla i, en cas de dubte, cal preguntar. Com s’ha dit, cal informar el personal sobre els tractaments que se segueixen i si hi ha alguna al·lèrgia. Es tracta d’evitar possibles efectes nocius de fàrmacs i d’exploracions. Per estar ben informat, primer s’ha de donar informació.
Cal estar segur de fer les coses ben fetes. Per això cal comprovar que s’està fent el tractament prescrit tal com s’ha indicat. No s’hi val a tenir dubtes. Si es té un dubte, es pregunta. El personal sanitari respon i el dubte desapareix. Això dona una atenció més segura.
Cal tenir un bon suport. Aquest es troba en els acompanyants, siguin familiars, amics o altres persones de confiança. De vegades davant de l’allau d’informació que es dona des del sistema sanitari, un es pot quedar confós o aclaparat. En aquest cas, també és important el seu suport. Tenir-lo equival a dir que es tindrà una assistència més entenedora i, per tant, més segura.
Celebrem el dia mundial de la seguretat del pacient que es va instaurar per minimitzar els riscos en l’atenció sanitària a les persones. Sentir-se segur implica la participació activa dels pacients.
