Empordà

Empordà

Josep Maria Salvatella

Mar d’amunt

Josep Maria Salvatella

Escriptor

Les veremes

"En un document del segle XV, el cardenal Margarit, bisbe de Girona, des de Roma ordenà que s'embarqués en un vaixell l'anyada del vi de la seva propietat i que s'hi afegís una bota de moscatell de Llançà"

Molts anys enrere, semblant com ho feien els segadors, es formaren colles de veremadors. La feina de tallar els raïms la feien les dones, els homes tenien cura de les tasques més pesades, com abocar els cistells plens a les portadores i traginar-les fins al carro que les duia al cup. Per veremar s'emprava una petita falç anomenada veremall. Les noies veremadores solien entonar alegres cançons mentre treballaven.

La verema era la principal activitat del mes de setembre als nostres pobles, llavors plens de vinyes. La collita s'havia de fer dins un curt període de temps, per aprofitar el millor moment de la maduració dels raïms. Joan Baptista Serinyana, vinyater llançanenc del segle XIX, va escriure una Libreta de Memorias. Allà hi feia constar la invasió de la fil·loxera a les vinyes del poble: «1.851: Lo mes de maig la filucsera se descobrí ab moltes parts de Llansa». El 1879: «Lo 13 de abril matí de Pasqua una jelada que mata molts seps y sen dugue a sentes carggas de rims». I el 1889: «Lo dit añ 89 se posa un mal als seps que se anumena mildiu y fan un remei del sulfato de cobre y cals».

Eduard Puig Vayreda en parlava així: «Cap a finals de setembre, pels volts de Sant Miquel, a trenc d'alba apareix les nits clares al cel de l'Empordà un estel que brilla més que els altres. És l'estel veremador». Ja ho va dir també Anicet de Pagès: «Mireu si n’hi ha de coses / al fons d'un got de vi!»... En aquest tema hi incidí el rector de Garriguella: «Del deu Baco lo liquor, / com sia de vinya vella / del terme de Garriguella, / té gustosíssim sabor»...

Dites i refranys sobre aquest tema n'hi ha hagut a dojo: «En la vinya de l'oncle Puig, cull i fuig». «Terra de romaní, terra de poc vi». «La carn fa carn i el vi fa sang. (I dos vints fan quaranta)». «Raïm moscatell, cap de bo com ell». «Setembre veremador, es fa vi del bo i millor». «Amb un trago de vi bo, el malalt va a millor». «El vi fort fa anar de tort». «Vi vell i oli novell». «Raïm moscatell, cap de bo com ell». «Al pa, pa, al vi, vi, i l'aigua clara»...

J.V. Foix, poeta que passà temporades al Port de la Selva, deia en els seus versos: «Vèiem els vinyaters feixucs i les amples carretes / amb airoses semals curulles de garnatxa / com baixaven tardanes de les vinyes escasses / amb feixes de mal pas». Carles Fages de Climent també en parlava: «Ai, aquell temps de les magnes collites, / quan no hi havia prou bótes pel vi / i les més altes semblaven petites, / de tan sovint com s'havien d'omplir». I Tomàs Garcés així mateix, des de la Selva de Dalt, glossava aquest tema: «A banda i banda de la carretera, vora els canyars, sota els pins, o damunt mateix del mar emboirat i plàcid d'aquest setembre, s'espargiren, tisora en mà, homes i dones. La claror del dia fou avarament aprofitada. En el capvespre espesseït trontollaven els carros curulls de semals. El fruit anà de la semal a la pastera, on dansaven, cama nua i sagnant, els minyons voltats d'un núvol d'abelles golafres»...

Recordo dels meus anys joves aquells capvespres temperats, quan baixaven feixes avall les mules i els matxos amb una semal per banda, plenes de raïms a vessar. A Llançà, l'any 1934 fou el de la gran anyada. Es calculà que es van recollir unes quaranta mil càrregues de raïms, o sigui, uns cinc milions de quilos. Els vins de Llançà van arribar a ser famosos. En un document del segle XV, el cardenal Margarit, bisbe de Girona, des de Roma ordenà que s'embarqués en un vaixell l'anyada del vi de la seva propietat i que s'hi afegís una bota de moscatell de Llançà. Ai, les veremes en uns setembres tan enyorats!

Compartir l'article

stats