A Figueres, cada vegada és més habitual escoltar missatges apocalíptics relacionats amb el centre comercial que s’està ampliant a la Jonquera. Sembla que quan s’obri, amb el doble de superfície de la qual ara té i amb totes les marques comercials hagudes i per haver, s’hagi d’enfonsar el món.
Si bé no es pot menystenir el poder que tenen les grans multinacionals en atreure i concentrar clients cap a les grans superfícies, en modificar i alienar els hàbits dels consumidors i en transformar les regles del joc del sistema econòmic, vull pensar que no tot està perdut per ciutats mitjanes que, com Figueres, han basat bona part de la seva economia en el sector terciari, oferint comerç i serveis al territori circumdant.
Cal reaccionar davant aquesta competència oferint allò que mai tindrà un centre comercial: una ciutat ben comunicada i un entorn urbà acollidor i endreçat. En aquest camp, cal continuar amb les estratègies de potenciar tots els mitjans de comunicació per accedir a la ciutat, en especial el transport públic, millorar les vies d’accés per carretera, augmentar i dignificar els aparcaments gratuïts de vehicles, arranjar carrers i voreres, obrir places i espais públics de convivència, mantenir cura de la neteja, combatre la delinqüència i l’incivisme i donar a vilatans i visitants una sensació de seguretat més gran.
En segon lloc, cal potenciar la conservació i promoció del patrimoni. Dos exemples: el castell de Sant Ferran continua tenint un potencial enorme i, tanmateix, continua infrautilitzat; d’altra banda, el Casino Menestral resta empantanegat des de fa anys al bell mig del nucli antic. La potenciació d’activitats culturals i esdeveniments firals, lúdics, festius, musicals, etc., que es realitzen a la ciutat al llarg de l’any, ajuda a omplir el calendari de dates i referents per atreure visitants, que contribueixen a fer més viva i atractiva l’oferta comercial de la ciutat.
Però sobretot cal buscar una especificitat en l’oferta comercial de la ciutat de Figueres, en la seva raó de ser, en l’element definitori de la seva essència. I penso que aquest element és l’Empordà. Davant la globalització i la uniformització a què estem sotmesos, no ens queda més que promoure el que és propi, el que s’anomena quilòmetre zero i que es pot trobar a tots i cada un dels pobles de la comarca.
Caldria projectar un espai per a la promoció, difusió i comercialització de tot el que es produeix a l’Empordà, que és en general d’una gran qualitat i de molt difícil trobar de manera centralitzada. Jo imagino un lloc cèntric, com el mercat a l’antiga Caixa de Catalunya, que ara s’esllangueix tristament, on poder trobar sempre, durant tot l’any, tots els productes empordanesos: vi de totes les cooperatives de la comarca, oli de l’Albera, anxoves de l’Escala i de Roses, taps de Cadaqués, pomes de Sant Pere i l’Armentera, préssecs de Fortià, productes d’horta de Vilabertran i Cabanes, xai de ramats, vedella dels Aiguamolls, aviram de Vilatenim, làctics de Peralada, etc., tot amb total respecte pel calendari i la producció de temporada.
Seria un mercat o centre d’interpretació que tindria també un espai per fer degustacions, que permetessin assaborir de manera permanent tota aquesta rica producció empordanesa. Tindria un bar i espai permanent on fer tastets; també hi hauria un local on fer presentacions i actes de promoció de tots aquests productes. Tindria també una escola de cuina, amb demostracions culinàries i també cursos de cuina per a escolars... En fi, seria un centre de promoció i difusió de la producció i la gastronomia empordanesa que esdevindria, per mèrits propis, un pol d’atracció tant per als figuerencs com per als visitants.
