Fa uns dies apareixia a tots els mitjans les novetats de l’aplicació mòbil de missatgeria instantània WhatsApp, tot un esdeveniment, que a escala nacional i internacional –com a mínim– han acollit amb entusiasme fins al punt que semblava més un publireportatge que no una notícia de noves tecnologies.
De fet, els canvis són menors perquè l’aplicació continuarà funcionant com sempre –també he de dir que no soc cap expert en la matèria–, però sí que pels usuaris més conspicus sembla que aquestes novetats són la bomba, aquella baula que necessitaven per assolir la plena felicitat.
Un dels canvis importants és que l’empresa del responsable amplia el termini per esborrar missatges que ja haguem enviat; això és un progrés rellevant si tenim en compte la quantitat ingent de bestieses que s’acaben enviant per missatgeria, de la mateixa manera que en ser un sistema incompatible amb la reflexió del que es diu –o s’escriu–, dona més marge per a una rectificació.
Un altre és ocultar el número de telèfon quan es formi part d’un grup de missatgeria, respectant la privacitat. Entenc que això és perquè no se’n faci un mal ús d’un telèfon que hom es troba en un grup del que sigui. Aquí, i perdonaran la malfiança, veig un problema afegit atès que, si bé les noves tecnologies i les xarxes, amb tot el que comporta, han estat un al·licient per a l’assetjament, l’insult i la desqualificació en totes les seves formes, el canvi em fa la sensació que pot ser més contraproduent que beneficiós.
La tercera novetat no l’he entesa i els la transcric: «el desplegament d’una nova funcionalitat que permet reaccionar a les actualitzacions d’estat amb vuit models d’emojis». Interpreto que és d’una gran transcendència, tot i que si pel mig hi ha els ninots grocs que fan cares amb cors o llàgrimes, no n’acabo d’estar segur.
Fins aquí les novetats tecnològiques que han vingut a canviar-nos la vida; sospito que no ho faran, i quan ho van fer no va ser precisament a millor.
