Cada any es destina un dia a la conscienciació i prevenció del suïcidi. Per què? Doncs perquè és una causa molt important de mort evitable i un greu problema de salut pública. Per cada persona que el consuma, n’hi ha entre 15 i 20 que ho intenten i no ho aconsegueixen. L’OMS estima que anualment moren per aquesta causa unes 700.000 persones. A Catalunya és la segona causa de mort en els joves de 15-29 anys i a escala mundial n’és la quarta. En contra del que podríem pensar es dona més en països que tenen un poder adquisitiu mitjà o baix i no en els que el tenen elevat. El suïcidi consumat provoca un gran impacte familiar i a la comunitat.
Un concepte molt important a retenir és que el suïcidi és evitable amb intervencions multisectorials i integrals. Un exemple de prevenció és la restricció a l’accés als mètodes que s’utilitzen per aturar la vida.
Els grups de persones amb més risc de suïcidi són les que ja ho han intentat abans i les que tenen alhora un problema de salut física i un trastorn mental junts. És el cas del binomi depressió i alcohol. També tenen més risc les persones que no poden gestionar situacions de crisis com són les situacions de ruptura de relacions, els problemes econòmics greus, les persones que pateixen molt dolor i les que tenen malalties cròniques.
L’OMS ha creat una guia de prevenció anomenada viu la vida. En ella hi consten les intervencions considerades com a eficaces per evitar el suïcidi. Algunes d’aquestes són la restricció a l’accés dels mitjans que es poden utilitzar per suïcidar-se, com ara plaguicides, armes de foc, fàrmacs i altres, com també aconseguir generar una comunicació periodística de qualitat que informi del suïcidi d’una manera responsable, com també desenvolupar aptituds socioemocionals per a la vida en adolescents. I com no, detectar a temps, avaluar, tractar i fer un seguiment a les persones que tinguin conductes suïcides.
Les activitats preventives han d’estar coordinades i són multisectorials. Han d’incloure diferents àmbits com ara salut, educació, treball, agricultura i ramaderia, justícia i dret, forces de l’ordre, política i mitjans de comunicació.
El suïcidi, encara ara, va acompanyat d’estigmatització i és considerat un tema tabú, cosa que dificulta l’aplicació de les mesures de prevenció i la seva execució. Però el missatge que dona l’OMS, és que la prevenció del suïcidi és una prioritat en salut d’àmbit global. És a dir, ha de tenir un abast mundial.
A Catalunya, tenim el Codi Risc Suïcidi orientat a disminuir la mortalitat, augmentar la supervivència i prevenir les noves temptatives. També disposem d’un grup de treball de prevenció del suïcidi juvenil que estableix les línies preventives dins de l’àmbit de Joventut. Hi participen professionals de Joventut i d’entitats juvenils.
El mes de juny de 2022 es va posar en marxa a Catalunya el pla PLARESC, un recurs contra el suïcidi que és molt accessible. Només cal telefonar als 061 Respon i explicar que s’està davant d’una situació de risc de suïcidi. Un altre recurs també molt accessible és el del telèfon de l’esperança 717 003 717.
El suïcidi és evitable. Parlar-ne i tractar els factors de risc són elements claus en la seva prevenció. No s’ha de perdre la vida a l’envà.
