Empordà

Empordà

Oriol Puig Bordas

Música contra el desànim

"No és el mateix si observes un paisatge, fas esport o una copa amb una música adient que abraça aquell instant"

Deia Nietzsche que la vida sense música és un error. No sé si és un error però, certament, sense música seríem menys feliços i els colors que envolten el nostre entorn, es convertirien en una foscor absoluta. Pau Casals va establir aquest vincle meravellós entre la música i la pau, de l’equilibri de les notes contra el despropòsit general que, per desgràcia, n’hi ha a dolls arreu.

Recordo de ben petit, en alguna classe de música a l’escola (ara potser en dirien d’iniciació a la sensibilitat musical) ens feien notar com simplement fent un ritme amb un pal i una cassola, ja creàvem una primera expressió musical. Per sort, això ha anat evolucionat.

De la mateixa manera que un bon sopar no és el mateix si l’acompanyes d’un simple got d’aigua que si ho fas amb un bon vi; no és el mateix si observes un paisatge, fas esport o una copa amb una música adient que abraça aquell instant.

Ara que reprenem el curs després d’uns dies de vacances, he de confessar amb certa nostàlgia que les nits d’estiu amb música a l’aire lliure és un dels moments de felicitat. De música n’hi ha tot l’any, però els vespres d’estiu tenen una atmosfera especial que evoquen tranquil·litat i serenor i ens permeten assaborir la música de manera més completa, dolça i satisfactòria.

Segurament per això les propostes de festivals musicals en aquesta època de l’any són innumerables, juntament amb les festes majors de centenars de viles del país. Un estiu més hem pogut posar en valor els nostres entorns privilegiats, la qualitat musical que tenim al país i també d’artistes de primer nivell que ens visiten i que normalment no tenim a l’abast.

La música la balles, la cantes, la supures en un concert, la sents i t’emociona, et relaxa i, en definitiva, t’acompanya en un moment determinat fins al punt que, quan de cop sona una cançó et transporta inconscientment en aquell instant anys després. La música és l’eix vertebrador que injecta la màgia en un lloc i en un moment. És fer sonar en el cotxe les Corrandes d’exili d’en Llach mentre creues el coll de Banyuls, és saltar amb totes les teves forces amb la Bandini després d’exàmens i és emocionar-te quan, en hores baixes, sents la veu inconfusible d’en Pau Donés amb les seves lliçons de vida.

No oblidaré mai la representació de l’òpera Nabucco de Verdi a l’emplaçament privilegiat de l’Odeó d’Herodes de l’Acròpolis d’Atenes, on la posada en escena era de pell de gallina, amb els músics rodejats de pedres mil·lenàries mentre, emocionats, el Va pensiero ens acariciava el cor. O quan va sonar aquells primers versos de «si hagués nascut a Roma...» dels Manel, ara ja fa uns quants anys, en el Fòrum romà d’Empúries. O, recentment, el capvespre del concert de bandes sonores de pel·lícules, interpretades sota la suggestiva cúpula daliniana, organitzat per l’associació dels Amics dels Museus Dalí. Tot un luxe.

Serà la brisa dels vespres d’estiu, serà l’entorn, serà compartir-ho amb amics, serà el moment de distensió, però el cert és que cadascú de nosaltres es mereix un trosset de música estival. Això ens donarà l’embranzida, l’energia i la força per encarar aquest nou curs.

Compartir l'article

stats