Cada 29 d'agost els castellonins i castellonines tenim la sort de gaudir de l'aplec de Sant Joan dels Erms. Aquest any va ser singular, ja que des del consistori, va sorgir la idea d'obsequiar amb un berenar als assistents. L'objectiu era rememorar l'antiga tradició d'anar a sant Joan, visitar l'ermita i passar la tarda menjant síndria i meló, asseguts sobre l'herba flonja d'aquell paratge. Quan el sol havia perdut un xic de força, la Cobla Rossinyolets va començar el repertori amb la primera de les quatre sardanes que tenia previstes. Un cop finalitzada, la colla gegantera que també participava de l'acte, es va col·locar al centre del públic disposada a començar el ball de gegants. Sorpresa! Dels instruments de la cobla, no en sortia cap sardana, els Rossinyolets ens van regalar un pas doble.
Sorpresos, en un primer moment els portadors, no ballaven com habitualment ho feien, van quedar, igual que jo, parats d'aquella sonoritat musical. S'ha de dir, però que quan van agafar el pas ho van fer prou bé. Un cop finalitzat el ball vaig poder fer alguna fotografia a la parella protagonista i vaig adonar-me que rere la corona del gegant hi havia una inscripció que deia: Castelló d'Empúries 1982. Carai, Ponç Hug i Adelaida, feien quaranta anys! Buscant informació, vaig poder localitzar que aquests dos grans personatges es van estrenar a la Festa Major de Sant Llorenç de 1982. Foren elaborats pel barceloní Xavier Gensana.
En un escrit publicat en el Punt Diari de l'època, l'alcalde Esteve Ripoll, en definia així la seva aparença: "Ell és sorrut de cara, de pell socarrimada, amb un llarg bigoti, el mateix pot assemblar-nos a un noble, a un pagès llaurant o podant la vinya, que a un mariner dalt del llagut o un republicà federal del segle XIX. Ella de cara esblanqueïda, lànguida, mig bleda i mig avergonyida, amb una dolcesa especial i una mirada fixa, però absent, perduda, té l'encant precís per ser una bona dona i mare de família i se l'intueix la saviesa justa de totes les pubilles empordaneses".
Felicitats doncs pels quaranta anys dels gegants i a la colla gegantera per la feina que fan. No voldria acabar recordant un altre aniversari, els trenta, del Festival Terra de Trobadors, que, per cert, tindrà lloc aquest proper cap de setmana. I també aprofito l'avinentesa per dir que diumenge és 11 de setembre, ja sabeu que tenim una cita de país. Celebrem-ho sense oblidar!
