«No podem parlar només de les vacances dels mestres, la vaga dels mestres, els sous dels mestres, també hem de parlar de la il·lusió, la vocació i la passió dels mestres...», dit per Carles Capdevila l’abril del 2016. I ell afegia en aquesta entrevista a El diari de l’educació. «Hem d’exigir coses als mestres, però abans donar-los suport». I una darrera afirmació molt necessària en aquest moment d’inici de nou curs: «Els pares critiquem l’escola actual, però, si fa canvis, també».
I aquest curs 22-23 serà curs de canvis, i a vegades els canvis no agraden, o només agraden a alguns. Necessitem molta empatia i una mirada a llarg termini, fer un canvi al calendari escolar sense fer-ne als horaris laborals de les famílies provoca que el concepte conciliació familiar sigui només una teoria política. Potser per algun lloc s’havia de començar, diran els que creuen en el canvi.
L’escola ha d’evolucionar i necessita canvis de mirada i recursos humans que vegin que es compta amb ells. Alguns titulars no ajuden a crear aquest ambient de confiança. I d’això en sabia molt Carles Capdevila quan ens advertia que calia parlar en positiu d’educació i del dia a dia de l’escola.
Poques vegades veiem en portada la feina ben feta, el treball conjunt de pares i mestres, la dedicació d’un mestre i la il·lusió de tota una escola.
Però no n’hi ha prou de posar-hi il·lusió i dedicació; ens cal exigència, rigor i molta confiança que cal treballar i mantenir. Voldria lideratges educatius que treballin els canvis amb antelació i fent un treball equilibrat entre tots els agents que hi participen. Que es comuniquin, que es modulin i ajustin a les necessitats de tots.
Aquest lideratges no poden sorgir dels despatxos i dibuixar una escola ideal, ens cal que es conegui la realitat escolar, que es visqui i convisqui amb les famílies i les dificultats reals. «Les xifres poden servir al departament d’economia per fer política, a educació necessitem mestres artesans», deia Capdevila. Així, doncs, necessitem lideratges que hagin après a «ser artesans a les aules»de P-3 amb 27 alumnes, per exemple.
Necessitem lideratges que comuniquin i treballin de portes endins els canvis proposats. La comunitat educativa (pares, mestres i alumnes) segur que tenim ganes de millorar i els canvis ens hi ajudaran, però amb confiança i coneixement compartit.
Bon curs!
