No sé si a vosaltres també us passa, però quan hi ha esdeveniments com l’Acústica, on tothom s’aplega als actes, em retrobo amb gent que feia temps que no veia i és com un retorn al passat. I, si a més, es barreja amb antigues cançons de grups veterans, em transporta, encara més, a temps pretèrits.
Perquè la música, ni que sigui inconscientment, ens ubica en el temps i, com passa amb els malalts d’Alzheimer, remou els records.
Qui no recorda les anomenades «cançons de l’estiu» de fa dècades, enganxoses, de tonades fàcils, repetitives i sovint amb escàs missatge, però que la gent les feia seves, ens passàvem el dia taral·lejant-les i encara avui les associaríem a vivències concretes. De fet, això també passava fora de temporada estival i amb tota mena de música, ja que eren temps en què els programes de ràdio i televisió es feien ressò de les novetats i, d’acord amb els gustos de cadascú, les convertíem en èxits i permetíem que ens acompanyessin en algun dels nostres moments vitals.
Recordo les visites a can Caussa, a can Quim o a discs Albert de Figueres per escoltar, en uns auriculars compartits, la música que buscàvem. Però, la majoria d’aquesta classe de botigues, arreu, ja han tancat i el mitjà de transmissió de la música ha passat, de les ones hertzianes a les cibernètiques, molts més vulnerables.
Les llistes d’èxits actuals es compten per descàrregues digitals, per visites a la xarxa o per comparticions i això, informàticament, és molt més manipulable. Ordinadors en bucle, milions d’inputs en pocs segons de manera anònima i ja tenim una cançó o un artista enfilat a la fama.
La música occidental, la que tots coneixem i s’estudia, no ha canviat en els darrers segles, seguim amb les mateixes notes, els mateixos acords i les seves rodes, les escales, les tonalitats i harmonies, fins i tot la música que avui ens bombardeja amb els ritmes «reggaeton» i les veus modificades per «autotune» segueixen, majoritàriament, aquestes ancestrals regles.
El que ha canviat és la manipulació que fan les discogràfiques i companyies publicitàries dels temes i de com arriben a conquerir les primeres posicions d’aquestes suposades llistes d’èxits.
No sabria dir quina ha estat la cançó d’aquest estiu, però la meva la vaig escoltar aquest cap de setmana, en l’esdeveniment més màgic que es fa a Figueres.
