Ens estem quedant sense llet. Literalment: si no fem res, correm el risc més que seriós de quedar-nos sense llet produïda a casa nostra abans no arribi la tardor.
De moment, i tan sols en l’últim mes, Catalunya ha deixat de produir 1,7 milions de litres de llet, xifra que sorgeix de les 2.000 vaques lleteres que els professionals van haver de sacrificar entre gener i març per intentar fer quadrar uns números que, per més que s’hi esforcin, no encaixen.
Aquest sacrifici és una garrotada no només emocional i de present, sinó que hipoteca perillosament el futur del sector. No debades, encara que restituïm els caps perduts, recuperar el cicle productiu de les vaques és un procés llarg i costós que en molts casos es pot allargar durant anys. Bé, això sempre que la granja hagi pogut sobreviure a aquest temps.
En deu anys hem perdut la meitat de les granges lleteres que teníem a casa nostra –150 de les quals han tancat en els últims cinc anys– i, actualment, ja estem per sota de les 400 explotacions. I el més preocupant és que, si ningú mou fitxa, la cosa pot anar a més en un degoteig incessant de companyes i companys que han hagut d’abaixar els braços després de bregar durant temps veient com el preu de tots els productes s’anava enfilant i enfilant mentre el de la llet es mantenia igual o, fins i tot, baixava.
Aconseguir un litre de llet cada dia és més car, però això no es tradueix a l’hora de vendre’l a la indústria. Per fer-nos-en una idea, i amb dades actualitzades, per cada litre que venen a la indústria, les ramaderes i ramaders deixen d’ingressar 11 cèntims, ja que la producció té un cost estimat de 54,71ct€/l i actualment es paga a 43,69ct€/l.
Però no ens enganyem, no demanem poder cobrir costos, sinó poder guanyar-nos la vida amb dignitat i fer-ho del nostre treball. Un objectiu que, defensem, no es podrà complir fins que no puguem vendre el litre de llet per sobre del llindar d’un euro. Tota la resta serà posar benes a una ferida massa ampla i profunda.
Mentre això no passa veiem com les grans firmes, liderades per Mercadona, Bonpreu i Carrefour i sovint sota l’etiqueta de marques blanques, duen els cartrons de llet als lineals a preus al voltant dels 80 cèntims/litre. Un preu tan baix que ens fa mal, literalment ja que no ens permet tirar endavant i, metafòricament perquè veiem que el nostre treball és menystingut.
Dia a dia veiem com es transmet als compradors la idea que la llet és un producte pel qual com més reduït sigui el preu que se’n pagui, millor. Encara que a la llarga això comporti que molta gent en pagui un preu molt alt.
Pagar més d’un euro per un litre de llet de vaca a molts compradors els sembla quelcom forassenyat, mentre que, en canvi, aquest els sembla un preu raonable quan parlem d’altres begudes d’origen vegetal; obviant que els costos de producció d’una i altra beguda no tenen res a veure.
Hem de fer-nos respectar i aconseguir fer valorar la llet que produeixen les nostres vaques. Només així podrem fixar les bases per a un canvi estructural del sector que ens garanteixi el futur digne que mereixem.
