Empordà

Empordà

Xavier Amiel

Figueres

Xavier Amiel

Projecte, quin projecte?

"Aquest Govern, a qui no es donava més de sis mesos de recorregut, no va rebre ni una sola línia de treball, en el procés de canvi del govern i ha hagut de lluitar amb una pandèmia d’abast mundial"

Fa uns dies el presumpte candidat a encapçalar la formació de Junts per Figueres a les eleccions municipals de l’any vinent, parlava de projecte de ciutat, a la vegada que aprofitava per desqualificar a l’actual Govern municipal, en especial focalitzant la seva crítica en dos dels seus representants. No em sorprèn, però, que el Sr. Masquef recorri a l’acudit fàcil, quan parla de surrealisme, precisament en la ciutat d’un dels màxims exponents d’aquesta genial expressió artística, atès que sovint les seves argumentacions s’hi enquadren perfectament.

Recordo que, essent regidor, el Sr. Masquef va comprometre’s a enderrocar les 44 cases de la zona oest, de les quals només en va enderrocar una. Amb la proximitat de les eleccions tots els partits acostumen a fer propostes que després, per a fer possible la conformació d’un govern cal disposar per damunt de tot d’un projecte, amb voluntat negociadora, generositat i per descomptat assumint que hi ha d’haver renúncies, en el procés de transaccionament. Per cert, si no hem rebaixat l’IBI, sinó que l’hem hagut d’actualitzar, és precisament per compensar la inacció de l’anterior govern i començar a posar la ciutat al dia: enllumenat, asfaltatge, eixamplament de voreres, actualització dels equipaments esportius, augment d’agents de la Guàrdia Urbana, etc., i no pas fent inversions sense cap projecte al darrere, cas de la Casa Nouvilas.

L’esmentat regidor, també oblida que no n’hi ha prou amb vèncer en unes eleccions, cal també convèncer. Els figuerencs i figuerenques han de saber, que aquest Govern, a qui no es donava més de sis mesos de recorregut, no va rebre ni una sola línia de treball, en el procés de canvi del govern i ha hagut de lluitar amb una pandèmia d’abast mundial, això no obstant, continuem assumint les dificultats que tal circumstància ha comportat per la ciutat i els seus residents. Per tant, és sorprenent que, qui ens parla de projecte, sigui precisament aquell que no en tenia cap; no en va per posar un exemple, des de la seva formació es posava en qüestió la convocatòria i contractació d’un professional responsable d’Urbanisme, per impulsar definitivament la revisió i aprovació del nou Pla General.

Finalment, voldria recordar que la confiança es genera en el dia a dia, amb esforç i treball, esmerçant hores, escoltant a la gent i resolent-li els problemes plantejats, sense cap interès addicional, sense fer-ne ús com a palanca, per escalar posicions en el panorama polític. La confiança no s’invoca ni es demana, simplement es guanya.

Compartir l'article

stats