Tot està connectat. La vida és una i malgrat tot batega al seu ritme, es crea una harmonia que fa que la vida sigui la que és... també és veritat que som capaços de variar el ritme per interessos poc desitjables pel conjunt, i trencar l’harmonia. Llavors poden arribar conseqüències diferents de les previstes que s’hauran de gestionar correctament. En aquest sentit, Nikola Tesla va dir que l’energia que s’obté a través de la destrucció dels elements naturals és un crim contra la natura i causa una catàstrofe.
Però allò que acostumem a anomenar connexions són, diguem-ne, artificials, malgrat hi ha qui diu que no hi ha res artificial en aquest mon... però em refereixo a totes aquestes connexions que necessiten suports físics per poder-les realitzar: electricitat, telefonia, internet, ràdio, televisió... Diuen que totes aquestes maneres de connectar per tal de comunicar-nos són com còpies del que podríem fer de manera natural si tinguéssim tots els sentits desenvolupats. Almenys això diuen...
Però no els tenim, els sentits desplegats, i necessitem suports tècnics per a moltes coses de la vida moderna. Passa, però, que de cop i volta cau una tempesta com la de l’altre dia, i tot se’n va en orris: les plaques solars, el router, la tele... i perquè jo no tinc una casa intel·ligent, si no segurament havia hagut de refer els codis de la nevera, el forn, la cuina, el termòstat, etc, etc. etc...
I cada vegada fa falta connectar-se per fer qualsevol gestió. Ja no s’hi val anar a l’oficina de l’ajuntament, la seguretat social, el banc o el que sigui, ara s’ha de fer via connexió internet, amb els imprescindibles paswords... I resulta que una persona no pot tenir un sol codi per a tot, de la mateixa manera que té un número d’identificació. No. S’han de posar contrasenyes diferents a cada lloc, que no es facin servir per a altres plataformes, o això et diuen quan intentes repetir-ne alguna. Jo tinc una llibreteta d’aquelles que tenen índex alfabètic amb totes –totes!– les contrasenyes, i a més plena de ratllades perquè no sé per quina raó de tant en tant el password que feies servir deixa de funcionar i llavors has d’iniciar un procés de renovació relativament complicat... En fi. Crec que si fóssim capaços d’establir connexions naturals ens estalviaríem tot aquest enrenou. És clar que això requeriria un aprenentatge profund que va molt més enllà de qualsevol matèria docent de les que s’imparteixen avui dia.
