Empordà

Empordà

Norbert Font Nierga

Apunts d’alcalde

"Em nego acceptar que la ciutat que van heretar dels nostres pares, l’hàgim de lliurar tal com és avui als nostres fills"

Moltes ciutats del món estan prenent mesures davant les cada vegada més freqüents temperatures extremes. Obren espais públics i privats, com biblioteques, museus i parcs, amb horaris continus, de nits i caps de setmana, des d’on ofereixen refugis de refrigeració i lectura als seus ciutadans i visitants. En molts països, he vist com places empedrades com la nostra plaça de l’Ajuntament o la plaça de l’Escorxador, hi havia fonts amb petits sortidors d’aigua provinents del terra en una superfície considerable de la plaça, les quals proveïen de refresc a la gent gran i eren moments de joia de petits, perquè es podia jugar dins els sortidors i l’ambient es refrescava com si fossis al costat del mar.

Després del drama que Figueres ha patit en transformar-la en una ciutat de 50.000 habitants sense tenir en compte res, l’arranjament de carrers que s’està fent és d’un èxit rellevant, de qui té il·lusió, però no el do de la planificació. L’asfalt, a l’estiu, arriba a temperatures de 65 graus i escalfa l’aire sobre seu provocant l’efecte «illa de calor». Avui es planifica amb colors més clars i superfícies més reflectants, això es té en compte en ciutats més pensades que la nostra. S’urbanitza amb vegetació d’arbres i arbustos en els carrers, per petits que siguin, de manera que no s’arreglen els vials al gust del polític, sinó amb una visió integral de ciutat completa en la qual es pot caminar a l’ombra en la majoria de trajectes de quinze minuts.

La bicicleta transforma el paisatge de les ciutats on hi ha planificació. A Europa es van vendre 22 milions de bicicletes l’últim any, el doble que de cotxes, i les ciutats s’estan transformant en més sostenibles construint carrils i sistemes de lloguer per treure trànsit.

He vist jardins privats oberts al públic com el que indubtablement faria amb el jardí de la Sala Edison per estar a la fresca a tocar la Rambla. O poder obrir els jardins de la Casa Nouvilas, com he vist en un carrer d’una ciutat que ara no em convé recordar... però sí que recordo que hi havia cotxets de nens, persones refrescant-se i llegint. Hi havia una màquina expenedora de llibres de butxaca, no de coca-coles per turistes, l’ambient era culte i agradable. Els teulats dels edificis públics haurien de ser enjardinats, per retenir el CO₂ i baixar, per tant, la temperatura. Aquest reguitzell d’exemples constituirien a la llarga un model de ciutat agradable. Però no acabo aquí, continuo.

Des de l’estació de l’AVE fins a la plaça de l’Ajuntament s’ha d’urbanitzar un passeig amb voreres amples, respectuós amb les cases, amb arbres, passant pel carrer Pep Ventura fins a la plaça de l’Ajuntament.

S’hauria de treure i soterrar el cablejat elèctric de les façanes als carrers antics, tenir cura del mobiliari urbà i senyalitzar la ciutat, en especial l’AVE, perquè tant els turistes com qualsevol visitant no l’acabi buscant als Fossos. Aquí aprofito per indicar que els turistes no saben ni on han d’esperar el bus en el carrer Empordà. Una oficina de turisme al porxo de l’Ajuntament també ajudaria bastant.

Cal subvencionar i instar el pintat i recondicionament de façanes deteriorades amb colors mediterranis. De cara al POUM, permetre modificar els usos dels edificis afavorint la transformació de despatxos i baixos en habitatge i a la inversa, o permetre construir segones plantes en naus industrials. La ciutat està molt deteriorada: no es pot aturar per interessos individuals i no podem permetre que per normes anquilosades els negocis fugin als municipis veïns.

En el nivell que demano, arreglar simplement els carrers és una collonada útil i bona, i que vist la política que tenim encara hem d’estar prou contents. Pitjor eren els anteriors, però vaig veient inquietuds ciutadanes parlant amb figuerencs i figuerenques. Flors en veig i, si són roses, floriran el pròxim mes de maig.

P.S. Em nego acceptar que la ciutat que van heretar dels nostres pares, l’hàgim de lliurar tal com és avui als nostres fills.

Compartir l'article

stats