Empordà

Empordà

Taberner

Des de l’Empordanet

Mossèn Josep Taberner

Rector de Pals i Begur

Música i pau

"La música, com recordava el nostre estimat Pau Casals, ha de promoure la pau entre els pobles, la convivència entre les nacions, i ha de fer créixer les persones en la pau interior"

Entre la dotzena de concerts als que he assistit aquest mes d’agost, he tingut oportunitat d’escoltar fabuloses composicions. Avui vull ressaltar alguns compositors russos del segle vint, que molts d’ells han viscut amb el dilema de l’estalinisme i l’exili, i amb la dificultat de l’exili per a poder publicar les seves obres.

Tot escoltant la Integral dels Quartets de corda de Dmitri Txostakóvitx (1906-1975) a l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí, pel Quartet Gerhard, anava esbrinant si sabia trobar l’ànima russa en aquelles notes. El Quartet Gerhard el defineixo, en el millor sentit de la paraula, com un monstre amb quatre caps i vuit braços que interpreten la música de Txostakóvitx amb una finesa, precisió i versatilitat que enamora a l’auditori.

Aquest any al Festival de Torroella de Montgrí han interpretat els quartets de corda núm. 1, 3, 5, 6 i 9. Sembla ser que per l’any vinent ens interpretaran els altres. Txostakóvitx va jugar al «gat i a la rata» amb l’stalinisme.

L’ànima russa, barreja d’imperialisme i de religió ortodoxa, amb vermells de comunisme en aquest passat segle, ens torna a la realitat amb la invasió d’Ucraïna; el putinisme del segle XXI torna a reviure el més dur de l’imperialisme amb el suport del Patriarcat Ortodox de Moscou.

També a Torroella vaig escoltar Pulcinella d’Igor Stravinsky (1882-1971) marcant el caràcter més lúdic de la música i l’ànima russa.

En el concert d’orgue, violí i viola a l’església de Sant Pere de Pals, amb un orgue de Gerhard Grenzing, una argentina i dos russos (Natàlia Ursataia i Vitali Karpov), entre altres peces van oferir-los el Vals núm. 2 de Txostakóvitx.

Però la millor obra que he escoltat aquests dies ha estat la Suite per a dos pianos, Opus 17, de Sergei Rachmaninov (1873-1943), interpretada per un jove rus (Anton Verenitsyn) i la conciutadana de Pals, l’Emma Stratton, tots dos estudiants a la Musikhochschule für Musik und Theater a Hamburg. Un concert amb obres, també, de Robert Schumann i Franz Liszt. L’Anton, premi D. Txostakóvitx, 2013, es va declarar abans de començar el concert, molt contrari a la invasió d’Ucraïna, i ell mateix en viu, fora de casa seva, les conseqüències en carn pròpia.

Escrivint aquest article encara sento la veu de la Mezzosoprano Mariana Carrilho, de Moçambic, acompanyada de la pianista russa Olga Kobekina, sota l’ombra d’una alzina centenària en el Pati de la família Badia, al nucli de Sant Esteve de Guialves. Elles amb les Canciones Populares Españolas de Manuel de Falla ens han obert l’ànima gitana, més cridanera i esparracada.

Aquest passat disset d’agost, en el bis que va fer el Quartet Gerhard a Torroella, ens van fer present el cinquè aniversari dels atemptats djijadistes de Barcelona i Cambrils. La música i la cultura van sempre, per ser plenament ètiques, vinculades amb la vida i les situacions tràgiques que ens toca viure. Els compositors russos que he esmentat van viure la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa del 1918, i la Segona Guerra Mundial. De ben segur que la seva música ha estat marcada per aquests tràgics anys i conflictes.

Però la música, com recordava el nostre estimat Pau Casals, ha de promoure la pau entre els pobles, la convivència entre les nacions, i ha de fer créixer a les persones en la pau interior.

Així com els nostres pares, els que van viure i patir la guerra civil espanyola, s’han amagat en el silenci i la por pels llargs anys de la dictadura, em fa molta por que la indiferència nostra enfront la invasió d’Ucraïna i les guerres a tants indrets del món, ens faci viure de nou situacions que crèiem ja superades.

La Novena Simfonia de Beethoven, amb l’Himne a l’Alegria, que és l’himne d’Europa, hauria de fer-nos més germans, i més constructors de pau i solidaritat.

Compartir l'article

stats