Fa temps que els senglars s’han desvergonyit i s’endinsen als pobles i nuclis urbans. Es fan virals les fotografies i vídeos on se’ls veu passejant pels carrers o prenent un bany al mar. El problema és que això ha passat de ser un fet aïllat o anecdòtic, a ser una situació perillosa.
Ja fa anys que passa i, aquest estiu, hem tingut fins i tot casos d’atacs d’aquests animalots a persones, en platges concorregudes.
Aquests porcs salvatges varen ser batejats com a «senglars», que ve a ser «solitaris», degut a que, tot i ser sociables, només volen viure amb membres de la seva espècie, ja que tenen mal caràcter.
Es reprodueixen fàcilment i en els darrers anys han multiplicat la seva quantitat d’individus fins arribar a la proporció d’un senglar per cada tres humans.
Sabent tot això, no s’explica com hem deixat que converteixi en un problema tant greu, que afecta als conreus i a les persones.
Com no hem pogut controlar el seu creixement, identificar les manades o que els governants posin tant difícil les batudes als caçadors, amb normes impossibles, segons diuen i que ha fet que ens neguin abatre’ls durant aquest any, justament el més prolífic en visites dels senglars a lloc poblats.
També, és sorprenent que la seva carn no es vengui als supermercats i en molt poques carnisseries, cosa que fa que s’hagi de comprar gairebé de forma clandestina i potser sense el control sanitari que fora desitjable.
I més tenint en compte que estofat o en civet (sobre tot el que prepara la meva sogra) és un plat exquisit, que escalfa els àpats d’hivern.
Però, no ens equivoquem, tot i que en l’edat mitjana el catolicisme associava aquesta espècie als valors negatius, si ara aquests porcs es desplacen a nuclis urbanitzats és perquè recerquen el menjar que els hi manca en el seu habitat natural.
I la culpa de tot plegat no és d’ells, és nostre, que els hi hem envaït el seu espai amb la massificació, hem provocat la contaminació i hem canviat el clima, obligant-los a buscar-se la vida, com passa amb les gavines que volen lluny de la platja, els dofins, que s’apropen a la costa i amb tantes altres espècies.
