Voltant per Figueres te’n pots adonar que ja la tenim aquí altra vegada. No sé si és per «el run run» similar al de la campanya electoral de l’Ada Colau de fa uns anys, o simplement per les banderoles que voleien als fanals. Si, efectivament, torna un any més l’Acústica! Ara el dubte serà saber si tornarà també la polèmica anual entorn al festival. És normal que un event tan gran estigui envoltat de certa polèmica i ara mateix la meva intenció no és afegir’m-hi. M’estimo més quedar amatent a saber cap a on es dirigirà aquest any. M’interessa molt més pensar en quina oferta festiva i cultural té la ciutat més enllà de l’Acústica, potser el festival de música acústica amb més kilòmetres de cable elèctric del mòn. Ara mateix la ciutat està en la tessitura de deixar de posar diners en aquest Festival? Repeteixo, no m’agradaria centrar aquestes línies en fer un alegat a favor o en contra d’aquesta iniciativa, sinó que m’interessa més pensar què hi ha més enllà del Festival. Des del meu punt de vista, ara mateix la ciutat no té una oferta suficientment potent pel que fa a la cultura, més enllà de l’univers Dalí, com per ni tan sols perdre el temps en decidir si trobem bé que la ciutat faci aquest esforç per mantenir el festival.
Abans de poder obrir aquest debat, potser caldria pensar què entenem per política cultural i què pretenem amb ella. Si analitzem la idiosincràcia de la societat figuerenca, la cultura ha de ser un element principal a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. Des de l’Administració s’ha de treballar per assentar les bases sobre les quals el teixit associatiu, la pròpia administració pública i també les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor per al conjunt de la població. Cal treballar de valent per aconseguir que tot el municipi participi de la vida cultural, i no és una tasca senzilla en un municipi tant divers com Figueres. Un punt essencial en aquest sentit és expandir i acostar les Fiers de la Sta Creu i les Festes de Sant Pere a tota la ciutadania, perquè tothom se les senti seves, prioritzant les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural, promoguent la cultura popular i tradicional a les escoles per aconseguir que els infants se’n sentin protagonistes, per exemple. En definitiva, necessitem generar cultura i producció cultural al i des del municipi, generar un espai d’oci i cultura on coneixer’ns, compartir i crear ciutat, segurament una ciutat diferent a la que tenim. Per tal de crear aquesta nova ciutat, aquest nou futur amb èxit, és imprescindible conèixer el passat. Per això és molt important recuperar la història de Figueres i posar-la a l’abast de tothom. Necessitem engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni, de manera que permeti explicar qui som i a partir d’aquí, crear una identitat col·lectiva. La Figueres ciutat de pas, diversa, acollidora, bressol del republicanisme, la Figueres resistent als nombrosos atacs del feixisme, i per desgràcia, la ciutat del camí cap a l’exili. Una ciutat oberta a tothom i que hem d’aconseguir que es torni a obrir per fer-la crèixer. Ostres, no he parlat d’’impacte econòmic, de nombre de visitants, ni de la casa natal de Dalí? Quin error el meu…
