Dalí s’estimava les cues. L’artista gaudia veient com els visitants s’arrengleraven a l’exterior del seu Teatre - Museu quasi fins on arribava la seva mirada. A l’interior, també els havia parat un parany a la Sala Mae West, on dos forats a l’altura d’adults i infants tornaven a retenir els més encuriosits. Aquelles fileres eren el termòmetre de l’èxit de l’objecte surrealista més gran del món.

Les cues, els carrers i els establiments plens han estat, des de sempre, un indicador de l’evolució de la temporada turística. Comparteixo la defensa que fa Miquel Gotanegra, empresari del sector i amic, davant la recurrent demanda de valoracions: «El balanç s’ha de fer a finals d’any», sobretot en una comarca que aspira a la desestacionalització. Ara bé, estarem d’acord que fins ara les percepcions superen les expectatives. I això és molt bo, sobretot davant de les incerteses que s’albiren passat l’estiu.

De totes maneres, una vegada més hem estat testimonis de situacions que alerten de la curta distància que hi ha entre una bona temporada i una d’excessiva. Qualsevol territori té límits i hem d’evitar pressions que, tard o d’hora, passen factura. Així hem vist com la curiositat humana ha col·lapsat l’accés al pantà de Sau per contemplar el campanar que la sequera ha deixat al descobert; o el segon cim més alt del planeta, el K2, que en un mateix dia va rebre la meitat dels alpinistes que havien coronat la muntanya des que hi arribaren Achille Compagnoni i Lino Lacedelli, el 31 de juliol de 1954. Tampoc podem passar per alt el sacrifici de la morsa Freya, que va tenir la mala idea d’aparèixer al fiord d’Oslo enmig de milers de turistes que varen preferir fer-se una selfie a atendre les advertències de les autoritats de no acostar-s’hi.

A l’Alt Emporda hem de continuar avançant cap a un turisme responsable, més qualitatiu que quantitatiu. Aconseguir-ho no ha de ser només un objectiu per al sector, sinó també una responsabilitat compartida amb tot el territori. Al final, tots hi guanyarem.