Hi ha una recitació que els indígenes americans posen en boca de la Mare Terra a l’hora de la posta del sol i que diu: «Nens de la Terra, heu crescut durant el pas del Sol. Heu passat amb èxit el Ritus de Transició d’aquest dia. Alegreu-vos! Mai sereu els mateixos».
Es contradiu això amb la idea que una persona dreta i formada ha de tenir un caràcter inamovible? Què una persona es com és i prou? On és el canvi inevitable del pas del temps? Un canvi que viuen les cèl·lules del cos (es diu que cada set anys tot el nostre cos es nou, amb cèl·lules regenerades...), però un canvi que també viuen els sentiments, les emocions i els pensaments. En definitiva, tota persona viu, a cada moment, experiències noves que li aporten nous coneixements. Tancar-se a aquesta evolució és morir abans de temps. Hi ha cadàvers vivents al nostre entorn?
Sovint es critiquen els canvis d’idees, i si es ben cert que hi ha qui canvia d’idea no pas per convenciment si no per interessos (el que es coneix com a canvi de camisa), també és ben cert que hi ha nombrosos canvis deguts a evolucions variades i fruit d’experiències que porten noves comprensions, que ens permeten veure les coses des d’altres perspectives i que fan que ens adonem que allò que crèiem fins ara ja no ens serveix. Si no fóssim capaços d’acceptar les coses noves que van sorgint, encara estaríem encasellats en la idea que la terra es plana (per cert, avui dia hi ha algunes persones, reunides a l’Associació de la Terra Plana, que segueixen aferrades a aquesta idea).
L’univers està en continu moviment. La llum, les ones que genera, el so que en sorgeix..., tot varia constantment formant noves condicions i noves circumstàncies. També nosaltres, com a conjunt «humanitat», produïm canvis, i alguns no gaire desitjables perquè son fruit d’una avarícia que prima l’interès personal sense tenir en compte ni l’entorn ecològic ni el social... Així resulta que els canvis fruit d’aquestes actituds son uns canvis nocius que –semblaria– ens porten cap a una involució en lloc de la suposada i desitjada evolució. La natura que ens envolta també es evolucionant i s’adapta a les circumstàncies. Què passa, però, quan les circumstàncies que provoquem son extremes? Què farà la natura. Circulem a tota pastilla i sense frens per un pendent. Ens es possible de reduir velocitat, parar i canviar de direcció?
