Després de molt temps intentant-nos mentalitzar sense èxit sobre les conseqüències del canvi climàtic, el futur incert al que estem abocant el planeta i les males condicions en les que deixarem la nostra bola terrestre a les pròximes generacions, el nostre sofert govern no ha tingut més remei que legislar.

I per regular un tema tan crític s’ha tret de la manega tot un decret llei, instrument que val a dir és per definició una norma amb rang de llei, que té caràcter provisional i que dicten els qui manen quan concorre una circumstància d’extraordinària i urgent necessitat, o almenys això és el que s’explicava fa més de trenta anys a les facultats de dret.

A veure ara qui és el guapo capaç d’oposar-se a tal precipitació si es tracta de ser sostenible i eficient energèticament i quan ja tots admetem que alguna cosa estem fent malament com a població mundial i acceptem que o canviem quelcom o posarem molt en entredit el nostre futur com a terraquis

Me’n faig creus del nostre canvi de mentalitat sobre aquest tema en els darrers anys. No hi va haver el mateix estat d’opinió quan Al Gore ens advertia dels riscos del canvi climàtic fa més de quinze anys a través del seu vídeo Una veritat incòmoda. En aquell moment la majoria de la gent no li va fer cas i molts se’n van cardar acusant-lo de voler captar el protagonisme que no va aconseguir com a candidat demòcrata a les eleccions americanes.

Ens han calgut moltes desforestacions, destruccions d’ecosistemes, sequeres, desaparicions d’espècies, glaceres descongelades, canvis en el nivell del mar, incendis forestals i infinitat de bestieses similars per adonar-nos que els nostres recursos naturals no són il·limitats i que cal fer possible per no exhaurir-los.

De manera que hem de celebrar amb immensa joia el fet que ens obliguin a posar els aires condicionats a 27 graus i les calefaccions a 19, així com a apagar les llums dels aparadors de les botigues si és que encara hi ha algun botiguer que hagi resistit als Amazons i Glovos de torn i al progressiu abandonament del comerç tradicional a la seva sort per part de les administracions.

Per cert, recordo el Capità Enciam dient que «els petits canvis són poderosos», però caldria que algun assessor li digués al president dels espanyols que ja fa molt temps que la majoria de mortals vam abandonar les corbates.