Cada any, hi ha un dia per al record i el reconeixement de les persones que treballen per al benestar dels altres. Parlem dels treballadors humanitaris. La seva tasca té un punt de generositat que no la tenen altres feines. Alguns han perdut la vida quan l’estaven exercint. La celebració d’aquest dia està estretament relacionada amb el reconeixement dels drets humans.
Des de l’any 2008, que va ser el primer any en què es va commemorar, any a any, s’ha anat recordant diferents aspectes humanitaris que s’han dut a terme, com són l’ajut mutu, el suport a les persones que han d’abandonar la seva llar –per motius de guerra, de desastre natural o altres–, l’atenció a les necessitats humanitàries en relació amb les guerres en què la població civil en rep les conseqüències, la tasca que fan les dones en els diferents aspectes de l’assistència humanitària en què intervenen per pal·liar-ho, el reconeixement a totes aquelles persones que han fet una gran labor durant la pandèmia de la Covid-19 i també a totes les que treballen en la lluita pel canvi climàtic.
Les tasques que es duen a terme es fan seguint uns codis de conducta ben definits, per donar suport a les persones necessitades, en diferents àmbits i aspectes, tal com hem citat: el suport a les persones desplaçades, a les que han estat ferides o estan necessitades d’aliments, d’aigua, o de vestimenta, i també a aquelles que els cal consol i/o atenció mèdica essencial de forma urgent.
Aquest any la directora general de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) Dra. Margaret Chan, en la seva declaració sobre la commemoració d’aquest dia, reafirma l’interès i el compromís de l’OMS, per liderar les respostes internacionals i/o nacionals referents als temes de salut provocats per les situacions d’emergència, sumant les diferents aptituds i capacitats d’aquesta organització amb altres associacions per trobar fórmules cada cop més senzilles i més ben coordinades, per fer més efectives les mesures d’atenció i suport en aquestes condicions difícils. Manifesta també que en situacions d’emergència cada minut compta i que tots els recursos –i sobretot els humans– s’han d’utilitzar amb sensatesa, de forma racional i amb la màxima seguretat possible. Aquest és potser l’aspecte humanitari més important a compartir i recordar aquest dia.
Cada dia sentim a les notícies que es necessiten ajuts urgents per socórrer les persones afectades per les conseqüències de les desfetes que hem citat abans així com la necessitat de donar el suport que cal en les malalties emergents i en les cronificades que afecten moltes persones arreu del món. Aquestes persones pateixen perquè s’han quedat sense llar, sense aliments bàsics i/o sense aigua, sense subministrament energètic, sense atenció sanitària i social tenen moltes mancances que els fa difícil sobreviure. En aquests moments, és quan les organitzacions d’abast mundial i les locals donen suport als organismes estatals per ajudar-los. Recordem que aquestes organitzacions estan formades per persones.
A aquestes persones normals i corrents, senzilles i discretes, se’ls fa un reconeixement oficial per la feina que fan i per la seva generositat un dia a l’any, tot i que seria més correcte recordar-les cada dia.
